És més feliç sent ovella-gos?

[caption id="attachment_293081" align="alignnone" width="474"] Menno[/caption] Dilluns 29 de maig de 2023 Nit Caminem. Ha sortit el sol, malgrat haver anat a dormir ben preocupats pels bons resultats de la dreta i la ultradreta a Espanya, que recuperen el País Valencià, les Balears, Extremadura, Aragó i la Rioja. Tindrem capacitat de resposta davant d’aquest futur, quan no hem sabut aprofitar la majoria independentista al Parlament? De moment, el que no es pot negar que ha reaccionat amb rapidesa ha estat el president del govern espanyol, que ha convocat les eleccions per al 23 de juliol. Dimarts 30 de maig de 2023 Nit Caminem. Matí net amb núvols alts, es va emboirant al migdia. Dimecres 31 de maig de 2023 Tarda Núvols alts mentre caminem. El reconegut periodista i escriptor gironí Dani Vivern va fer una extensa ressenya de Llaços de sang al número 336 de la Revista de Girona. Es tracta d’una publicació bimestral de la Diputació de Girona que dona a conèixer treballs de recerca cultural i científica de les comarques gironines. Em fa molta il·lusió que algú com ell, guanyador del primer Premi Pere Calders d’assaig periodístic, faci aquesta valoració de la nostra novel·la. “El lèxic, les expressions, els registres dels personatges –la immensa majoria, històrics– fan agradable i lleugera la lectura. Però el principal atractiu de l’obra, almenys per als gironins, és la descripció acurada de la ciutat, dels seus carrers, places i edificis, i la progressiva evolució de l’escenari físic i social cap a la rendició inevitable. De fet, és una versió lleugerament novel·lada d’uns fets històrics ben documentats.” Dijous 1 de juny de 2023 Nit Fa un xàfec. Que benvinguda que és aquesta aigua que està fent créixer els sembrats a destemps. Qui sap si se n’aprofitarà gran cosa. Els alumnes han baixat els seus resultats de la capacitat de comprensió lectora, tal com mostra l’informe PIRLS (Progress International Reading Literacy Study; en català, Estudi Internacional per al Progrés de la Comprensió Lectora) del 2021. Aquest no és un tema menor, perquè quan falla la comprensió lectora, falla gairebé tot, ja que és la base de la majoria dels aprenentatges. Divendres 2 de juny de 2023 Capvespre L’ovella-gos seu a la porta de la masia. Les seves companyes pasturen camp enllà. Ella, indiferent, fa de guardiana. De tant conviure amb els gossos va començar a envejar la seva proximitat domèstica i ha arribat a pensar que forma part del clan caní. En la seva mirada ovina llegeixo l’orgull de saber-se diferent, de no seguir les orbes passes gregàries conduïdes per crits, xiulets i alguna queixalada. Va ser una decisió raonada la d’abandonar el ramat? L’amo ha acceptat que és una ovella-gos, o pensa que està malalta? És més feliç sent ovella-gos? Les ovelles són felices o només són? Què passarà si alguna altra decideix seguir el seu exemple? Coses que penso mentre camino. La mesa del Parlament, seguint el que dicta la Junta Electoral Central (JEC), ha retirat l’acta de diputada a Laura Borràs. Divendres vinent es farà el ple per a la votació de la presidència. Dissabte 3 de juny de 2023 Capvespre Avui tenim una festa familiar al mas Sant Hilari de Cardedeu. Al migdia, ha fet un bon ruixat, però després s’ha aclarit. Els més petits han pogut córrer per fora, mentre grans i mitjans passàvem revista de les anècdotes familiars, de quan als restaurants hi havia boira baixa del fum de tabac, de com viatjàvem plens fins dalt de trastos, dels guants de pell que portava el pare per conduir, del que deien aquells que ja no hi són, de les partides de dòmino, que eren cosa d’homes... No ha faltat la competició d’estirar la corda. Ni el seguiment del Barça femení de futbol des del mòbil. Que bé que hagin guanyat la segona Champions! I que bé que ho van saber fer la iaia Vicente i l’avi Pepet per construir aquesta família tan ferma. Diumenge 4 de juny de 2023 Capvespre He acabat de llegir La fragilidad de todo esto (Círculo de Tiza, 2022), de l’Oriol Nolis. És una novel·la d’autoficció, des del meu punt de vista un gènere molt complicat, en què es corre el risc d’ensucrar les escenes o d’agafar massa distància. No és el cas d’aquest llibre, que destaca per estar escrit des de l’honestedat i la sinceritat, només així pot arribar a commoure com ho fa aquest i que t’hi sentis identificat en més d’una situació. Parla de temes tan transcendents com la mort, l’homosexualitat, l’amor, les relacions de família..., a estones des de l’existencialisme profund, d’altres des d’una fina ironia i tot amb l’acompanyament de múltiples mencions cinematogràfiques. Camino a la tarda. Els llocs canvien segons la llum que els il·lumina.

És més feliç sent ovella-gos?

L’ovella-gos, coses que penso mentre camino