M’agrada la gent que no jutja els altres per clixés
Dilluns 15 de novembre de 2021
Tarda
Ahir el vespre va caure un bon ruixat. El dia s’ha despertat boirós. Acompanyo la mare al metge. Plovisqueja. Entro més tard a l’escola. A la tarda treballo a l’ordinador. He anat a comprar quatre coses per fer un sopar una mica especial. És Sant Albert.
Dimarts 16 de novembre de 2021
Tarda
Plou. Teníem l’excursió de tardor a peu pel poble, però al matí no hem pogut sortir. Dino aviat per anar a Tarragona. Baixo amb tren fins a Montmeló. Hem quedat allà amb l’Albert. Per sort, no trobem caravana i arribem aviat. Encara som a temps de fer un cafetó amb la Coia Valls i el Xulio Ricardo Trigo. I cap a la llibreria de La Capona que hi falta gent. Mentre acaben de preparar les cadires el Xulio em dedica la seva última novel·la, Entre ombres, i tinc el privilegi que em faci alguns retrats abans de començar. Voldria fer-vos un tastet del que la Coia va destacar a la presentació: “Un dels aspectes que més valoro és la forma en què ha introduït els costums i ritus –per exemple els funerals, els testaments…–, els petits detalls que ens transporten a l’època: els esclops plens de palla per escalfar-se, la superposició de vestits per al fred però, també, pel rang que el personatge ocupa, la lluna minvant per plantar cebes o el lledoner, el tronc càlid del lledoner que l’acull sempre. Cabells de gebre és una història d’amor. Reflexiona al voltant de la vulnerabilitat, del desig, de la culpa, sempre la culpa. De la força d’aquells que no tenen res a perdre i tot a guanyar.” Quin luxe veure la teva novel·la amb els ulls d’una altra escriptora.
Dimecres 17 de novembre de 2021
Tarda
Fa un dia fred, durant la tarda escric el Dietari des de l’altell. La CUP ha presentat esmena a la totalitat dels pressupostos, però està oberta a continuar negociant.
Dijous 18 de novembre de 2021
Tarda
Estic bastant saturada. A la tarda aprofito de fer feina de casa. Res com endreçar armaris per intentar relaxar-me. I mentre, em pregunto sobre alguns dels darrers canvis del Ministeri d’Educació espanyol: els exàmens de recuperació de juny i setembre se suprimeixen a Secundària i es podrà obtenir el títol de Batxillerat amb una assignatura suspesa. I em ve al cap la idea de si aquests canvis s’han pensat des del govern realment assessorat pedagògicament per especialistes, pensant en un bé per a l’alumnat o simplement amb la idea d’emmascarar les xifres i que no aparegui l’elevat índex de fracàs escolar. Digueu-me mal pensada, però és més senzill amagar el cap sota l’ala que invertir més diners en educació.
Divendres 19 de novembre de 2021
Tarda
Segueixo saturada, llegeixo una estona. I vaig a comprar el regal del meu fill petit. Diumenge és el seu aniversari.
Dissabte 20 de novembre de 2021
Nit
Marxem cap a Arbúcies, avui tinc la presentació de Cabells de gebre al Museu Etnològic del Montseny. Em fa una especial il·lusió presentar-lo en un lloc tan emblemàtic, on hi ha dedicada una sala al castell de Montsoriu, amb un magnífic audiovisual, una maqueta i moltes de les troballes arqueològiques del castell. Contenta de com ha parlat del llibre el director del Museu, Jordi Tura, que n’ha destacat que està molt ben documentat i que el llibre passi a formar part del fons del museu. Tot un honor!
Diumenge 21 de novembre de 2021
Nit
Fem un dinar familiar per celebrar l’aniversari del Quim. Però el dia es torça de cop, com una tarda de tempesta, imprevisiblement, i la normalitat salta per l’aire. La notícia és prou important: ha desaparegut un dels seus amics i no hi ha temps a perdre. En poca estona es mobilitza tot un poble. Les hores passen i el neguit estén els seus maleïts tentacles. L’angoixa creix exponencialment de la mateixa manera que la seva foto corre per les xarxes. Per sort, ja de fosc el localitzen. Ha estat un dia molt dur. Però res és més rellevant que el fet d’haver-lo trobat. Orgull de poble! Ara el que cal és respecte per la privacitat.
Tinc un baobab a casa i la il·lusió de veure’l convertit en un arbre gegant com els del Petit Príncep. Poso l’ànima en tot allò que faig com si m’hi anés la vida. M’agrada la gent que es deixa arrossegar pels sentiments, tot i no ser políticament correctes, malgrat ser essencialment humans i autèntics. Vosaltres ja sabeu qui sou: gent que valora els altres per com són i que no els jutja per uns clixés establerts.