El naixement d'una idea nova no és reproducció ni còpia sinó símbol de llibertat

Amb el seu preguntar filosòfic, Sòcrates reformulava el punt de vista de l’altre / foto: Asher Isbrucker La maièutica és el mètode socràtic que cerca ajudar l’interlocutor a descobrir la veritat del propi pensament. Sòcrates deixava que el seu contertulià fes afirmacions, conjectures o preguntes, ell no hi donava resposta sinó que, amb el seu preguntar filosòfic, reformulava el punt de vista de l’altre i hi introduïa elements no contemplats fins aleshores. Aquest mètode sol portar l’interlocutor a descobrir la veritat del seu propi pensament. En realitat la paraula maièutica prové del grec μαιευτικη i es refereix a la tècnica que practicava la mare de Sòcrates, llevadora per ajudar altres dones a donar a llum els infants que havien engendrat; ella feia de mediadora, els fills que feia néixer no eren pas seus però molts no haurien nascut sense la seva ajuda. Sòcrates practica el mateix art: fa de mediador i gràcies a la seva destresa conversadors i tertulians parien les seves pròpies idees. Idees que potser no haurien nascut sense mitjancer. La maièutica exigeix una ètica de la discussió adient perquè cal raonar i argumentar, dialogar o debatre, escoltant amb atenció i interès l’interlocutor i pensant que pot ser que l’altre tingui una raó i una veritat superiors a la pròpia. Lluny d’això, en les tertúlies i diàlegs actuals hom sol parlar per parlar, per fer-se escoltar, per lluir-se davant del contertulià o el públic, i són pocs els que han pensat el que diuen i són capaços de dir, només, el que pensen que és veritat, provable i fiable. S’estila el diàleg mentider i la tertúlia farcida de fal·làcies. En la conversa maièutica, el diàleg permet que cada interlocutor percebi i accepti les pròpies incongruències, i millori el seu procés pensador i les idees que neixen del seu pensament. Estiguem parlant de mètode filosòfic o d’art mèdic, parlar de la maièutica és parlar d’una aptitud que algú té i que fa néixer, convertint el mediador en facilitador d’origen, de gènesi. És en això que s’assemblen una llevadora i una filòsofa. Si cada nounat és l’inici de l’imprevisible i porta en si mateix l’esperança d’una regeneració del món, cada nova idea concebuda per qui la pensa és l’origen de la seva llibertat. El naixement d’una idea nova no és reproducció ni còpia, sinó símbol de llibertat. Urgeix entrenar-nos en la maièutica per fer néixer nadons esperançats i farcits d’idees noves, perquè no guanyi la fàcil reproducció d’eslògans prefabricats, mentiders i fal·laços.

El naixement d'una idea nova no és reproducció ni còpia sinó símbol de llibertat

Maièutica