Com més informació tenim, com més recursos disposem, més ignorants ens tornem

Ens trobem submergits en el que els experts en diuen l’era de la revolució tecnològica. Aquesta revolució ha superat amb escreix la tecnologia mecànica, electrònica i fins i tot la quàntica. Ha madurat la tecnologia associada a internet, la moneda de canvi de les grans operacions intercontinentals ja no són els diners, sinó les dades, la informació. Les empreses ja no valen els seus actius, sinó el seu mercat i el seu creixement potencial. La producció d’aliments i de béns de consum ja no són un repte, ans al contrari, han desbordat tota lògica. La demografia descontrolada a escala planetària i la mobilitat global fan que al final el planeta sencer sigui una nova Pangea, com un sol continent. De tot això n’hem dit progrés, n’hem dit llibertat, hem fet de la capacitat cognitiva el nostre alliberament. Des de fa milers d’anys, quan els primers homínids van esdevenir Sapiens, va començar una nova era. Les habilitats adquirides ens van donar el poder de canviar l’entorn a la nostra conveniència. Alguns, només alguns, van esdevenir poderosos, que, a canvi de sotmetre els altres a la seva conveniència, van aprendre a gestionar i a controlar la consciència de les masses i les col·lectivitats. Com més sabem, més oblidem. Com més capacitats de creació, de transformació, d’industrialització, més ignorants ens tornem. L’era de la intel·ligència ha esdevingut l’era de la ignorància. Les aportacions tecnològiques –des del descobriment del foc i de la roda fins al desenvolupament de l’agricultura i l’energia d’extracció o les tecnologies nuclears– han fet a la fi que perdem tot contacte amb la natura i, amb aquesta pèrdua, tota empatia i connexió amb la mare de les mares. Només observem les estrelles per comprendre les equacions que regeixen la física, però ja no ho fem per descobrir-hi els misteris vertaders de la nostra existència. La nostra història està pena de referents que ens vinculen amb l’essència; no en va continuem mantenint com a eix fonamental els símbols. El simbolisme és la darrera reminiscència de la nostra connexió amb la natura. De tots els símbols, de tots els elements simbòlics, en destaco dos: el foc (el foc de la vida eterna, el foc de la llar o de la pàtria o el foc origen de la llum, l’eina de la renovació i del renaixement) i l’aigua (la font primigènia, l’origen, l’aigual element final del bé i del mal, del naixement i la mort, la identitat i la pertinença). M’adono que amb el desenvolupament de la raça humana, no ens hem fet més savis. Potser sí més intel·ligents, però no més savis. Hem dominat la ciència de l’engany, de la mentida, de la fal·làcia. Ho podem veure en els discursos d’aquests dies, de la boca dels que intenten assolir el poder. Costa distingir dels altres allò que és honest i decent del que és manipulat i indecent. En les lleis i en la justícia hi posem l’esperança, en procurem anhels de progrés, però sovint hi trobem retrocés, opressió i, de nou, manipulació. Com més informació tenim, com més recursos disposem, com més coneixement acumulem, més ignorants ens tornem. Ens trobem en plena era de la ignorància. Cada vegada més, pren sentit en la meva vida la consciència espiritual, la necessitat de retornar a la natura sense marxar-ne, a la llibertat d’elecció sense escollir, a la llibertat de ser sense voler ser, de tenir molt per compartir-ho tot. A la fi, la saviesa és com un riu: ésser de plenitud, que és vida i alimenta al seu pas, que és literal, però també simbòlic i metafòric simultàniament. El riu és la força, però també la debilitat. El riu dona vida, però també la treu. El riu flueix, sempre en la direcció correcta, sense resistir-se, adaptant-se al terreny, configurant el paisatge. Potser ens cal una nova revolució cognitiva, potser en podríem dir revolució primitiva, en què empréssim la tecnologia, la política, els diners, la informació o el poder per retornar a l’origen, a comprendre les raons dels altres, a voler comprendre, a exercir una empatia global, a no sotmetre ningú, a no reprimir la llibertat de pensament ni d’actuació, d’alliberar-nos de la presó de la mateixa condició, sense favoritismes, sense prejudici de qualsevol creença. A fluir en la nostra condició de tenedors d’una cognició potencialment conscient, natural i positiva.

Com més informació tenim, com més recursos disposem, més ignorants ens tornem

Maleïda revolució cognitiva