Dies com aquest et fan pensar en el lloc bo de pluralitat que l’Església representa

Com tots sabem s’acosta un període electoral amb convocatòria d’eleccions generals el 28 d’abril i el 26 de maig, municipals i europees Curiosament, crec que no havia passat mai, l’inici de la campanya electoral per a les eleccions generals –el 12 d’abril– coincideix amb el tradicionalment anomenat “Divendres de Dolors”, que ve a ser la porta d’entrada a la Setmana Santa. No sé si és significatiu el nom del dia que s’escau…, ja que hem de reconèixer que el moment polític no és per llançar coets. Mes que mai la Setmana Santa, temps de reflexió per excel·lència, pot ser un bon espai per a tothom més enllà de les creences de cadascú. Per una banda el Dijous Sant per veure com se situa cada un davant la societat i les persones; i per l’altra, el divendres per repensar les injustícies que cada un pot estar contribuint a perpetuar, molt sovint inconscientment. De Pasqua tindrem 50 dies per parlar… I a l’inici de tot, el Diumenge de Rams per reconèixer aquell que tots els sistemes polítics de la història se l’han volgut fer seu. Ja els poderosos del moment i també el poble es discutien per qui es decantaria… I quina seria la sorpresa que Ell sempre s’ha decantat per tothom en tant que persones, però especialment per uns –els últims, els pobres– i així ho va mostrar morint en la creu, en aquell moment el suplici dels pitjors condemnats. Dies com aquest et fan pensar en el lloc bo de pluralitat que l’Església representa. Amb un petit ram enlairat cap amunt, cap al cel, deixem de pensar per un moment en divisions o discrepàncies de qualsevol mena. Es tracta d’agrair la vida que ens ha estat donada com un regal, celebrar-la amb els que tenim a prop i agrair-la als que ja no hi són i han fet possible que existim; i reconèixer el gran misteri que és existir, misteri que per a molts ha estat revelat per Déu. L’Església amb la manera de plantejar la celebració de rams sempre ha volgut mostrar la importància de ser poble, de continuar confiant que, malgrat les limitacions naturals individuals i, per tant, també de representants socials i d’ideologies, cal continuar treballant pel bé comú. Això sí, conscients que cap model humà no podrà donar una resposta plena, però tot i això la humanitat va millorant al llarg de la història si tenim una mirada il·lusionant com en el dia de rams…

Dies com aquest et fan pensar en el lloc bo de pluralitat que l’Església representa

Malgrat tot, diumenge vinent, Rams!