La cançó dels Manel 'Roma' i el seu disc 'Els millors professors europeus' han fet 15 anys

Els Manel / foto: Pol Cornudella Me’n vaig enamorar de petit. En un viatge amb els pares. Però per a mi, Roma és molt més: és els colors terrosos dels seus edificis renaixentistes, les runes romanes, una final de Champions, uns macarrons a la carbonara, un futbolista com Francesco Totti, el Colosseu, una visita a Bojan Krkic, un trànsit infernal, l’aigua que hi brolla i aquesta meravellosa cançó: “Si hagués nascut a Roma / fa més de 2.000 anys / no faria olor de xampú el teu cabell daurat / oferiríem bous als déus / brindaríem amb soldats i ens despertaria un carro pujant per l’empedrat. / I els turistes es fan fotos on tu i jo vam esmorzar. / Són les coses bones de passar a l’eternitat, / i una guia els ensenya el mosaic del menjador, / es retraten i passegen per la nostra habitació.” És dels Manel. Del seu primer disc, Els millors professors europeus. Té 15 anys i 12 cançons com 12 gols imparables. L’he tornat a escoltar sencer. Un plaer. I el viatge enamora. Perquè hi ha en Bernat. I la Dolors. I un txa-txa-txà. I dies parells i dies senars. I un avís per a navegants. Hi ha records d’un ball a la platja ben guarnits amb barrets mexicans. I un ball sota la llum d’un fanal. I una nòria. I un cap ple de pardals. Hi ha amor i comiats. Amb amor. I ports de diumenge farcits de gavines. Postures i impostures. I esperança. I flors per a la mare. I una mare que resa a déus estranys. Hi ha en Marcel i la Maria. I un pare que educa elefants. Hi ha una nit freda d’abril. I un tramvia groc. I la Terra de Foc. I hi ha la por al fracàs per fer el primer pas. I el somni d’una nit llarga i de prendre un waikiki envoltat de senyores que marquen mugrons. I el somni d’un dia de feina diferent arran de mar en un xiringuito amb quatre pins. I hi ha un home amb ulleres de pasta gruixudes. I un vell nòvio de París. I un avi amb un bigoti llarg i blanc. DE MANXEGO O DE BRIE?I hi ha qui és més de manxego i qui és més de brie. I hi ha els amics dels 600, el cine Arkadin i Jacques Tati. I barres de bar. I bona música. I carmelos de Sant Medir. Hi ha el doctor Ramon, que ha de treure papada i fer un penis més gros. I una dona estrangera. I un passat viking. Hi ha qui prefereix un rom amb cola. I hi ha a qui li agrada mirar una carta de vins. I els qui ballen sardanes a la plaça Sant Jaume. I guapos que desafinen i no tenen swing. I hi ha el pes de les relacions humanes. I la reina de les festes amb un home avorrit. I tres dones altes i elegants. I dos nens grans definits amb tres acords i un parell de versos: “Un que ens expliqui a la posteritat i un que, conscientment, sigui un punt i final.”