No es pot renunciar al dret a caminar per voreres adequades i adaptades a tothom

Les dues darreres edicions d’EL 9 NOU han hagut d’informar d’un parell de casos a dos municipis vallesans que mai no haurien d’haver-se produït. El 4 de juny passat, una dona de 79 anys va morir a l’Hospital de Granollers hores després d’ensopegar a la Garriga amb una rajola aixecada que la va fer caure i patir un fort cop al cap. Va passar a la carretera de Vic del municipi, quan es dirigia amb el seu home a la parada d’autobús, a pocs metres del lloc de l’accident. L’altre cas ha afectat una dona de 62 de l’Ametlla. El 31 de maig va anar per terra a causa del mal estat de la vorera del carrer Matagalls del seu poble. Es va trencar el colze, el cúbit i el radi, la van haver d’operar durant sis hores i els metges l’han avisada que encara li caldrà una altra operació després d’una recuperació que es preveu lenta.

Tant en un cas com en l’altre, es pot al·legar en descàrrec dels ajuntaments que els accidents passen o que el risc zero és impossible a la via pública. És cert, però aquest atenuant no es pot esgrimir per a una de les competències més bàsiques i elementals dels ajuntaments: el manteniment dels carrers i les places. No es pot renunciar al dret a caminar per voreres adequades i adaptades a tothom, siguin persones joves o persones grans, siguin àgils o tinguin dificultats de mobilitat. Caminar amb seguretat pel carrer és un dret inalienable que, quan es qüestiona per manca de pressupost o penjant la pilota en la mala gestió d’anteriors governs, desperta enuig i ràbia entre la ciutadania. I amb tota la raó.

Calçades i voreres a pobles i ciutats pateixen amb les arrels dels arbres, els canvis de temperatura, el pas del temps i l’ús que se’n fan. Són condicions conegudes i previsibles i la seva solució més que programable. Només cal posar fil a l’agulla. No es pot mirar cap a un altre cantó ni confiar que l’atzar eviti la desgràcia. No pot ser que els responsables municipals, tant polítics com tècnics, empenyin els veïns a jugar a la loteria transitant a través de sots, forats i panots escardats. Un poble o ciutat a la mesura de les persones ha de tenir cura per on han de passar les persones. És bàsic.