Quan les nostres decisions estan fora del sentit comú, és quan pot passar qualsevol cosa

Per a qualsevol escriptor, en el moment en què acabes de publicar un llibre, l’objectiu més important és pensar quin serà el següent. En el meu cas ja fa temps que estic treballant en una obra literària que vull que tingui una propietat per sobre de totes: la utilitat. De ben segur que, si no surt un entrebanc gros, l’acabaré. Altra cosa és que la meva representant pugui convèncer cap editorial perquè la publiqui. Aquesta observació més aviat pessimista potser té molt a veure amb el fet que el mateix títol ja és de per si força depriment: Manual per equivocar-se. I en què consisteix aquest manual? Doncs ni més ni menys que en un recopilatori d’experiències i anècdotes, perquè després de més de 60 anys de fer un munt de coses, a part de treballar, me n’adono que cada dia m’equivoco. L’experiència en realitat ens hauria de servir per escarmentar, per recordar on l’hem errada, on no hem d’anar, a qui no ens hem de tornar a acostar o com hem de fer les coses de nou, si tenim una segona oportunitat. Algú de vosaltres podria pensar ara que el nom més escaient d’aquest llibre hauria de ser: Manual per no equivocar-se, però no. Aquest no és el cas. Els humans som els únics éssers de la creació capaços d’ensopegar dues, tres i fins i tot infinitat vegades amb la mateixa pedra. Qualsevol altre animal –mal anomenat irracional– sap els llocs on no ha d’anar, quines companyies li són perjudicials i quan o com s’ha d’amagar. Per contra, l’home és un animal –mal anomenat racional– que fins i tot sembla gaudir amb el risc, que repeteix i multiplica conscientment els errors i que darrera d’un munt d’excuses anomenades aventura o plaer del risc troba el motiu per cagar-la una i altra vegada, encara que li pugui costar molt car. Per això aquest nou treball tindrà aquest nom i no d’altre. Jo no soc ningú per dir com s’han de fer les coses, però sí que puc explicar el resultat d’algunes decisions errònies que he pres. Que algú en pugui treure alguna conclusió, ja no depèn de mi. Tots ens hem equivocat a la vida. En el passat, en el present i en el futur continuarem equivocant-nos i únicament depèn de nosaltres corregir aquests errors, repetir-los o fins i tot empitjorar-los. Us en donaré alguns exemples: Trobar la parella ideal és una utopia, però tens més possibilitats d’encertar-la si fas diverses temptatives. Si amb la primera tria ja consideres que l’has encertat, ets un afortunat... o un il·lús. Amb la feina passa més o menys el mateix. Hi ha dues opcions: treballar per obligació o treballar per vocació. Fins que no proves diferents activitats no encertaràs aquella que millor et fa gaudir de la feina. També és possible que algú treballi tota la vida a la mateixa feina i li agradi, però aquest tal vegada s’hauria de fer una pregunta: aquesta és la millor feina a la qual puc aspirar? I els amics? Quan ja has viscut més de mitja dotzena de dècades com jo, has gaudit o patit un munt d’amics i amigues. De ben segur que alguns t’han decebut i altres que et semblaven indiferents poden ser amb els que al final et trobis més a gust. Els errors en l’amistat, com a tot a la vida, ajuden a millorar la nostra existència. Tot es regeix per la presa de decisions: què mengem, on anem, amb qui som, com vestim, de què parlem, què llegim... quin espectacle, quin llibre, quin equip, quin programa, quin cotxe, quina música. Moltes d’aquestes decisions, més o menys importants, són inconscients però totes poden resultar equivocades i, en aquest cas, més tard o més d’hora ens adonarem del nostre error. Del que es tracta és de no repetir aquests errors si hem de prendre decisions similars una altra vegada. Ara bé cal reconèixer que aquest plantejament que sembla tan senzill, en el cas de l’ésser humà esdevé un munt de contradiccions i absurds per l’obtusa tendència que tenim homes i dones a no fer servir la lògica per prendre decisions. Llavors, quan les nostres decisions estan fora del sentit comú, és quan pot passar qualsevol cosa. La història n’està plena d’exemples: guerra darrere guerra, dictador darrere dictador, corrupte darrere corrupte, assassí darrere d’assassí... i polític darrere polític. Pels segles dels segles. Així, doncs, amics ja ho sabeu: únicament si t’equivoques una vegada la pots encertar la següent. Si vols, és clar. D’això tractarà el meu Manual per equivocar-se.

Quan les nostres decisions estan fora del sentit comú, és quan pot passar qualsevol cosa

‘Manual per equivocar-se’