Diumenge de comunions a Mar Lodj
A veure… com us ho explico això… Festa al màxim i per tot arreu.
Són les 11 del matí i la Sira, la meva filla, ja està apunt i insisteix per anar al poble. Des de casa sentim la música des que s’ha acabat la missa. Aquesta jornada promet. Sortim de casa.
Primera parada: casa l’Agniès, comunió de la seva filla. Taula parada i decorada, exposició de begudes i pastissos i la que fa la comunió vestida com un àngel. Quieta. Pietosa. Localitzo tres altaveus, moltes cadires, fum a la cuina… tot apunta que s’embolicarà fort! Deixo la Sira amb les seves amigues i jo continuo amb les meves.
Segona parada: la placeta de ca la Marthe. Taula parada i decorada, pastissos i begudes a manta i un altre angelet davant de la taula. Arribem a l’hora de servir l’aperitiu, seiem i mengem bunyols i fatayes (empanadilles) i bevem bissab (beguda d’hibiscus). N’hi ha un que ja va content i que fa riure tothom. Arriben els griots amb els seus tam-tams i, apa!, tothom a ballar, petits, grans i molt grans! Els griots fan ruta i nosaltres amb ells.
Tercera parada: ca l’Ndeye Fatou. En Romaric fa la comunió. Ella va guapíssima amb un basin blau clar que la fa brillar. Està contenta de veure’ns. En Romaric ja no està davant de la taula com un angelet ni la taula està intacta… la festa ja ha començat de veritat i ens apuntem a ballar amb els músics davant la casa. Ambient màxim.
Quarta parada: ca la Melanie. Superfesta. Top! Decoració ben carregada i hostesses uniformades que s’ocupen dels convidats. Glamour. En aquesta casa celebren dues comunions i una confirmació, la festa és grossa. Aperitiu servit i ampolles de licor en circulació. Mbalax (gènere de música africana) a tot volum. Deu ser l’hora de dinar, arriben els bols de pèsols amb pollastre. Hi posem la mà. La cercavila dels griots passa per allà i ballem com boges!
Propera parada (començo a perdre el compte): ca la Emilie. No sabia que vivia allà ni que el seu fill feia la comunió… La decoració de la taula ja no s’aguanta dreta i l’angelet juga a pilota amb els altres nens. Les ampolles de licors estan més buides que plenes i no queda ni rastre dels pastissos de nata. En aquesta casa han cuinat arròs amb carn i ens en serveixen un bol tant sí com no. Hi faig una cullerada de compromís mentre que amb l’altra mà aguanto una cervesa fresca. Seguim.
Següent casa: ca l’Eli… Veig la pila de bols per rentar i els gossos que els escuren. Detecto la mare de la homenatjada perquè va vestida de gala. Entrem a saludar i ens serveixen més beguda i bossetes de fatayes i begnets (lioneses). Check i ale-hop, continuem la ruta.
De cop i volta som a casa de la Marie, que resulta que és també la casa d’en Ferdi. Ja hi veig doble o és que en Ferdi té un bessó idèntic? És un bessó idèntic! Quin riure! Allà hi ha el DJ Dani animant amb música capverdiana. M’encanta. Ballem i bevem. És molt divertit…
“AQUESTS MORIRAN DE FESTA”
No ho sé com, arribem a ca la Marie Augustine. Música senegalesa i ambient de vells i velles ballant, rient, bevent. “Aquests moriran de festa”, diem. Fem el gest de marxar però ens intercepten i ens fan seure i beure a la força. Gaudim de l’espectacle dels de la tercera edat a tot drap i ens escapolim dient: “Després tornem.”
Arribem a casa d’un senyor que em coneix però jo no el conec. Més cervesa. El panorama general del poble comença a ser molt increïble. Sembla irreal. Es comença a fer fosc i tots els veïns estan de festa, tothom està bufat! Me’n recordo d’en Quim i la Sira i decideixo anar a trobar-los. Ells estan de festa amb les seves colles. No volen marxar i quedem que tornaran amb carro quan en tinguin prou.
De camí cap a casa sento molt ambient a casa l’Agniès i m’hi acosto: Nguel amb guitarres, bogeria màxima. No sé d’on treuen les forces. Tothom balla. Molta polseguera. Surten els bols de couscous de mill per sopar, més val que mengi per fer baixar tot el que he begut.
A les 11 del vespre arribo a casa meva, però la festa / les festes al poble continuen.
Dilluns es fa el Rakhas, la traca final: cal acabar-se la beguda i el menjar que sobra i fondre les piles que quedin. Els griots continuen voltant i animant pels carrers i els bols de menjar i les begudes a temperatura ambient, també.
Txapó. Em trec el barret. Marois i maroieses, sou els reis de la festa.