A Memphis, tothom saludava Marc Gasol. I ell corresponia. Popular i estimat. Proper i normal

Marc Gasol, en un partit dels Memphis Grizzlies / foto: Memphis Grizzlies (NBA) Quan hi vam ser amb l’Albert Om, a l’exterior del pavelló dels Grizzlies, hi havia una lona gegant amb la seva imatge. Gegant, no. Gegantina. Marc Gasol, que havia aterrat a Memphis anys abans amb la família arrossegat per l’esclat esportiu del seu germà Pau, s’havia convertit en l’estrella de l’equip de la ciutat. D’això fa 10 anys. I quan hi vam ser amb l’Albert i la resta de l’equip d’El Convidat hi havia partit d’NBA. Grizzlies-Pelicans. Dia gris. Pluja i derrota. Un miratge. En Marc va acabar fent una temporada excepcional. Una altra, després de ser escollit el millor defensor de la millor lliga del món. I encara li quedava gas. Molt gas. Una temporada després, l’inclourien en el millor cinc del campionat. I, abans de marxar de Tennessee per guanyar l’anell a Toronto i tancar l’etapa dels EUA als Lakers, es va convertir en el millor jugador de la història dels Grizzlies. Hi va jugar 11 temporades. I va ser l’home clau per classificar l’equip per als play-offs set temporades consecutives. En Marc és qui ha jugat més minuts i més partits de titular dels Grizzlies. I qui ha agafat més rebots. I qui ha fet més taps. I qui ha jugat més All- Stars, tres. I l’únic que ha estat titular. Tots recordem aquell salt inicial dels dos Gasol, en Pau i en Marc, al Madison Square Garden de Nova York del 2015. Els dos únics germans de la història de l’NBA que han sortit de titulars en un All-Star. Els dos germans que han convertit un equip menor en una franquícia guanyadora. La matinada d’aquest dissabte a diumenge, 10 anys després, l’homenatgen allà, a Memphis. Perquè li estan eternament agraïts. I li han fet un emotiu documental i li retiren la samarreta amb el seu número, el 33. Quan hi vam ser, fa 10 anys, en Marc vivia amb la Cristina, la seva parella, en una casa dels afores de Memphis. Lluny del soroll de Beale Street, el carrer dels locals de música. Lluny dels mítics Sun Studios, el bressol del rock and roll, on van gravar Jerry Lee Lewis, B.B. King, Roy Orbison, Elvis Presley i Johnny Cash, entre d’altres. Lluny del Lorraine Motel, on van assassinar Martin Luther King. Quan hi vam ser, en Marc ens va dur a passejar. Tothom el saludava. I ell corresponia. Popular i estimat. Proper i normal. I li deien: “Cada dia veiem la teva foto quan passem per davant del pavelló.” Quan hi vam ser, ens va regalar una samarreta amb el seu número, el 33. I ens va dur a fer una hamburguesa. I en una jukebox del local va triar I Walk the Line, la cançó en la qual Johnny Cash diu: “Em sembla fàcil ser de veritat.” Com si més de 50 anys abans, Cash hagués pensat en en Marc per parir-la.

A Memphis, tothom saludava Marc Gasol. I ell corresponia. Popular i estimat. Proper i normal

De veritat