Editorial EL 9 NOU | 16:08
Opinió

Per a les víctimes, que un agressor rebi reconeixements significa una forma de violència secundària

La figura de mossèn Cardús, qüestionada

Maria Forns, al centre de la imatge, amb la psiquiatres Fina Jonch i Anna Miñarro
Maria Forns, al centre de la imatge, amb la psiquiatres Fina Jonch i Anna Miñarro / foto: Ramon Ferrandis

Maria Forns, veïna de Marata, ha denunciat que quan era adolescent, als anys 70 del segle passat, va ser víctima d’abusos sexuals i de poder per part de Josep Cardús, rector de la seva parròquia. Al cap de 50 anys, el bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, ha demanat perdó a Forns en nom de l’Església per “tants anys de patiment en silenci”. Ho ha fet després d’estudiar documentació i el testimoni de Forns. Mossèn Cardús va morir el 2020, però ha parlat en aquest procés a través dels escrits i les cartes que ell va conservar al seu arxiu. La notícia té una trascendència enorme perquè qüestiona mossèn Cardús, una persona admirada i medalla d’honor de les Franqueses l’any 2017.



Les víctimes d’abusos masclistes pateixen una realitat que va més enllà de l’àmbit policial o judicial. La reparació, entesa com el procés per restaurar la dignitat i el benestar emocional de les qui han patit aquestes violències, necessita acompanyaments. És a dir, requereix l’esforç per abordar les cicatrius emocionals, socials i culturals que la violència ha deixat a les vides de les víctimes. Tot i que la llei i l’estat de dret siguin els puntals per garantir la seguretat de les dones, no són prou per guarir danys. Els cal també suport psicològic, social i econòmic i transformar les dinàmiques que perpetuen el masclisme. I això voldrà dir el foment de la cultura de la tolerància zero als abusos i la garantia que les veus de les víctimes siguin escoltades sense revictimitzar-les.


La denúncia de Forns i les disculpes del bisbe plantegen el dilema de si es pot separar el llegat de mossèn Cardús dels fets denunciats. És un debat amb trampa. Per a les víctimes, que un agressor rebi reconeixements significa una forma de violència secundària. Quan es mantenen els honors a un abusador, s’està obviant el patiment de les víctimes i es perpetua la idea que la reputació pot estar per damunt de l’ètica. Això no s’hauria d’entendre com una cacera de bruixes, sinó com un compromís col·lectiu de fer justícia. L’inici dels tràmits per retirar-li la medalla a Cardús, comunicada per l’alcalde aquest dijous al ple de les Franqueses, va en aquesta línia. Caldrà molta coherència i responsabilitat.