El Diplocat reeixirà. No només perquè és un instrument d’internacionalització, sinó perquè en origen és l’encertat reflex de la nostra gent

Aquests dies em pregunto quina és la forma de vendre Catalunya que fem els catalans. Home! No hi ha dubte que des que el Diplocat “en dissolució” va sortir a escena, els catalans som conscients que tenim una activitat d’exportació del concepte Catalunya, de la seva cultura, de les seves activitats empresarial, formativa i econòmica en general. Per les mateixes raons que ells sabran –jo no les comprenc, encara que me les imagino–, alguns van voler eliminar-la. Tindrem sort si, finalment, podem reeixir-la i la recapitulem amb normalitat, encara que la normalitat no existeixi. Ja fa anys, si no segles, que Catalunya és part del món. I permeteu-me que la compari amb l’Imperi Romà, si més no en un tret: allà on va comparteix. Els catalans brindem el que tenim als altres, sense imposar, més aviat adoptant allò que és productiu i digne de ser potenciat i aprofitat pel comú dels gaudis. Tant és així, que des de Catalunya, en les seves diverses configuracions sociopolítiques, fa segles i mil·lennis que aportem al món quelcom. Des dels ibers –per cert, època en la qual els Pirineus no feien frontera– fins al temps dels atacs del general cartaginès Anníbal, que va ser desterrat pels romans uns 200 anys a.C., consta en escrits i cròniques que érem un poble d’acollida, senzill i treballador. Igual que si ens acostem a un dels nostres grans períodes, el dels segles X i XII amb l’explosió de l’art romànic amb les seves grans obres monàstiques. Segurament, és la primera adaptació d’un astrolabi, que va prendre com a referent astronòmic el meridià de Barcelona per a tot el món occidental conegut al segle X i que fou construït per l’astrònom i religiós català Sunifred Llobet, la que va marcar, a més, el nostre caràcter innovador i tecnològic. Imagino que en una escena no gaire llunyana de la Barcelona d’avui, destí de les empreses més innovadores d’ara mateix, que mentre unes marxen o ho fan veure de cara a la galeria, altres no només venen, sinó que ho anuncien als quatre vents i exerceixen de pol d’atracció per a altres. Podríem continuar repassant segles i segles. Per exemple, els primers gremis i el primer Parlament al segle XIII fruit de les assemblees de pau i treva, que ens confereixen el nostre caràcter conciliador, que ha fet que ens costi treure la mala llet. O, a la mateixa època, el català com a primera llengua d’avantguarda, amb Ramon Llull al capdavant amb els primers textos científics i filosòfics de divulgació coneguts a Europa en una llengua vulgar o vernacle i exercicis intel·lectuals que perduren fins als nostres temps en medicina, història, literatura, dret... Fixeu-vos en aquest últim, no serà que estem també escrivint el darrer capítol en dret internacional europeu? La llista de les aportacions catalanes al món no té aturador: la primera farga del metall, les filadores de cotó, l’art, l’arquitectura, la música, la filosofia, l’espiritualitat, l’educació, la política, la cuina... Sí, la cuina! No en va és contemporània, aquesta nostra tradició. Al segle XII un dels llibres més antics i manuscrits de cuina, el Llibre de Sent Soví, recull l’origen del que anomenem cuina mediterrània i que és fruit de les nostres tradicions, una regió pròspera amb comerç i bons costums. Qui té cap dubte, doncs, de la raó de ser del Diplocat? Potser sí que n’hauríem de saber més coses, potser sí que hauria de ser un instrument evident i a l’abast de tothom, però no vacil·leu gens: és una estructura del tot transversal i multicolor, encara que passat pel sedàs d’alguns propagandistes polítics s’hagi menysvalorat. Reeixirà, però, no només perquè és un instrument d’internacionalització i generació de riquesa al nostre país, sinó perquè en origen és l’encertat reflex de la nostra gent, del nostre caràcter i de la nostra vocació, una entitat formada per institucions de tots els colors, de tots els pensaments i conviccions i més que necessària per al bé comú. És el nostre màrqueting internacional en un moment d’alta complexitat socioeconòmica mundial, convulsa i plena d’incerteses.

El Diplocat reeixirà. No només perquè és un instrument d’internacionalització, sinó perquè en origen és l’encertat reflex de la nostra gent

Màrqueting de país