Torno amb molta més energia i més ganes d’escriure que mai

Dilluns 2 d’agost de 2021
Tarda
Al matí baixem a fer gestions a Granollers. La resta del dia el dedico a escriure.

Dimarts 3d’agost de 2021
Tarda
Sortim a caminar, fotografio una planta enfiladissa del maracujà o fruita de la passió d’una tanca. M’ha fet pensar en la iaia Vicenta. Quan era petita en tenien una a casa i a ella li agradaven molt les flors, però mai no va fer fruita. A les plantes d’avui ja hi havia fruits. He descobert que també se’n diu passiflora. Faig el Dietari de la setmana, ja que demà marxem uns dies i així podré desconnectar. A mitja tarda preparo la bossa.

Dimecres 4 d’agost de 2021
Tarda
Marxem al matí cap a la Vall de Boí. Parem a Erill la Vall a dinar, però no teníem reservat i està tot ple. Continuem fins al Pla de l’Ermita on tenim l’hotel i dinem a un restaurant de la zona. Plovisqueja. A la tarda, pugem fins a l’embassament de Cavallers a la capçalera de la vall, on neix la Noguera de Tor. Deixem el cotxe a l’aparcament i caminem fins a la presa. Des d’allà les vistes són espectaculars. Per sort ja no plou. Sota l’embassament s’amaga l’antic estany i la cascada de Cavallers que van quedar negats per les aigües. Agafem el camí que el voreja la riba dreta de l’embassament. D’arreu regalima aigua d’entre les roques de granit i és ple d’uns arbusts amb fulles verdes amb uns ramells de drupes vermelles lluents. Ho busco al mòbil, diria que es tracta de saüc vermell.

Dijous 5 d’agost de 2021
Tarda
Fa sol, però no gaire calor. A primera hora anem a Boí. Pugem cap al Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici amb una furgoneta seguint el curs del riu de Sant Nicolau. Passem l’estany de Llebreta i la cascada del Sant Esperit. Tenen restringida l’entrada als cotxes. Penso en la nostra serralada del Montseny. Tant de bo algun dia això sigui una realitat també al nostre parc. On arriben els cotxes, no es conserva l’entorn. Ens cal molta més consciència ecològica per poder continuar gaudint de tots aquests indrets tan especials que tenim. Hem pujat caminant des del Planell Gran fins a l’Estany Llong, un meravella d’excursió. És ple de vaques i vedells mamant. De baixada trobem unes noies de Vilamajor. Anem a dinar a Boí i a la sortida del restaurant coincidim amb una excompanya de l’institut i la seva filla. El món és petit! A la tarda visitem Durro. Hi tornarem!

És santa Blanca. La protagonista de Cabells de gebre es diu Blanca. Moltes felicitats, Blanca de Can Noguera! Ben aviat ja seràs fora del meu abast i faràs una vida independent. Espero que coneguis molta gent i t’estimin tant com jo.

Divendres 6 d’agost de 2021
Tarda
La tornada la fem per Lleida. Visitem la Seu Vella, lloc on van celebrar les seves noces la reina Peronella i el comte Ramon Berenguer IV. Justament avui és l’aniversari de la mort del comte. Fa una calor exagerada, però ha valgut molt la pena. Per dinar, hem anat a petar al Bar Julián. Ens ha tocat la loteria, molt bon tracte i menjar excel·lent. Quins cargols! Amb la calor i els cargols a la llauna he ben celebrat que era el Dia Internacional de la Cervesa.

Han estat tres dies sense tocar l’ordinador, m’ha anat molt bé canviar d’aires, torno amb molta més energia i més ganes d’escriure que mai.

Dissabte 7 d’agost de 2021
Tarda
Avui, tot i que sigui dissabte escric una bona estona.

Diumenge 8 d’agost de 2021
Tarda
Sortim a caminar, està emboirat. Al migdia tenim celebració familiar. A la tarda escric. Els dies són llargs i hi ha temps per a tot. Acabo de llegir El vel de la deessa (Columna, 2020), de la Glòria Sabater. Una història situada a la Barcelona de després de la Setmana Tràgica. Hi apareixen dones com Carme Karr, creadora i impulsora de la revista Feminal; Ángeles López de Ayala, activista política, o Amalia Domingo, espiritista, o la pintora Lluïsa Vidal, dones que van establir les bases del feminisme actual, molt lligat a la maçoneria i a l’espiritisme. Un llibre ben documentat que aconsegueix amalgamar la ficció amb la realitat, fent un bon retrat de la societat del moment i captivant l’atenció del lector. M’ha traslladat al llibre Amalia i els esperits (Arpa, 2017), de la Patrícia Gabancho, un assaig centrat en la vida de l’espiritista Amalia Domingo i que analitzava la Barcelona d’aquell moment. Vaig tenir el goig d’assistir a la presentació que va fer-ne l’any 2018 la Isabel Clara-Simó a Cardedeu, com a amiga seva, ja que ella feia uns mesos que havia mort.