Això de ser mare és una aventura molt bèstia. Molt. I no baixa d’intensitat amb l’edat dels fills, sinó una mica al contrari

La meva filla es manté sencera i pràcticament perfecte en tot. Una mica Mary Poppins / il·lustració: Walt Disney El 3 de gener la meva filla va fer 15 anys. Me la miro i em sembla al·lucinant la increïble dona en què s’està convertint. Jo, a la seva edat, ja l’havia cagat unes quantes vegades i ella es manté sencera i pràcticament perfecte en tot. Una mica Mary Poppins. Sovint li dic que té tot el dret del món a cagar-la, a equivocar-se, a liar-la parda i tot això, però ella somriu i va fent, tranquil·la, per la vida. És una energia espectacular, brillant. Té zones de foscor, és clar, no penseu que no, però és que sense foscor no podríem apreciar la llum. Ja sabeu que us dic sovint que això de ser mare és una aventura molt bèstia. Molt. I no baixa d’intensitat amb l’edat dels fills, sinó una mica al contrari. Els que teniu fills i filles segur que estareu d’acord amb mi. A més, que no és el mateix esperar que torni a casa ell a que torni ella. La merda de món aquest en el qual vivim. Malgrat això i malgrat saber-ho, va segura pel món, abanderada dels drets LGTBI i del feminisme, poc crèdula amb l’assumpte de l’amor romàntic, sense interès per la maternitat i molt per la ment humana, i amb una certa mirada cínica sobre la humanitat. Un punt misantropa i molt poc hippie, i mira, ja em sembla bé. Abans pensava que era un exemple esplendorós de dona del futur, però ara ja sé que no és una dona de futur sinó del present, d’un present que fa por i fàstic una mica i que continua farcit de coses horribles, però que ja és totalment seu. Si l’espanta aquest present no ho demostra i si bé el futur no el té clar, tampoc no sembla que li faci por. Camina amb la seguretat de tenir sempre un as a la màniga, un interès nou per explorar, una cançó nova per cantar, una opció. O mil. S’equivocarà mil cops, però ara mateix és pràcticament perfecta en tot. La meva estimada Mary Poppins.