Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Matagalls, el cim verdaguerià

Simó Antoni Guzmán i Melo, de l’Associació Amics Aplec de Matagalls

Dilluns al matí. Cafè al bar-restaurant El Trull del Casino amb Simó Antoni Guzmán i Melo (Granollers, 1946), membre de la junta directiva de l’Associació Amics Aplec de Matagalls. La conversa em ve molt de gust. L’iniciem recordant alguns dels versos que el prevere Joan Colom va dedicar a la creu de Matagalls: “Per l’amor que ens agermana / i ens ha dut de plans i valls: Nostra terra catalana / guarda, creu de Matagalls. / Quin llampec la destralada / a la soca de l’avet! / Més lluïa la mirada / en tos ulls, Pare Claret. / De cançons, per la solana / i pel bac, quins devessalls! (…) / Pel fervor amb què el poeta / et cantà i et besà el peu, / resta sempre al cim ben dreta, / fes sentir la seva veu: / Mossèn Cinto t’ho demana / per camins i xaragalls.” Ja enlairats, ens situem al cim del Matagalls (1.698m), i observem –el dia és clar i corre un aire sa– valls i muntanyes amigues d’Osona i el Vallès.

Els paratges són ben coneguts per en Guzmán. Fa molts anys que formen part del seu ADN. Mentre la salut li ho va permetre, aquest excursionista de la vida va complir amb la cita anual de l’Aplec de Matagalls. Membre de l’Associació Amics Aplec de Matagalls, entitat presidida per en Quim Romeu, en Guzmán s’encarrega de quadrar els números de la trobada. Quan falten pocs dies per la celebració del 71è aplec, tot està a punt. Com es fa des de 1950, el diumenge dia 11 seran centenars els excursionistes que es donaran cita a la creu de Matagalls. Ho faran amb les limitacions que la Covid-19 imposa.

El motiu de l’aplec és el de venerar la creu de Matagalls, plantada al cim en una data documentada almenys des del 1614. Les primeres creus eren de fusta i per això els llamps i tempestes les aterraven sovint. Un dels que la va recol·locar fou sant Antoni Maria Claret, regent de Viladrau, el 1840. Una altra vegada, va ser l’agost de 1894. Amb motiu d’això, mossèn Cinto Verdaguer va escriure la poesia La Creu de Catalunya. Així, aquesta creu va esdevenir també un lloc verdaguerià.

El 1950, en el primer aplec, es van renovar els versos de Verdaguer i es va posar al sòcol de la creu una majòlica dedicada a sant Antoni Maria Claret. El 1955 dos medallons de bronze recordaven la vinculació de la creu amb Claret i Verdaguer. El 1975 es va erigir un nou altar al peu de la creu format per una gran llosa amb inscripcions i dedicatòries gravades, amb un peu de ferro forjat. L’aplec inclou la celebració de l’Eucaristia (10.30h) que enguany presidirà el bisbe de Vic, Romà Casanova. Mitja hora abans es farà el lliurament dels premis a la constància pels 10, 15, 20, 25 anys d’assistència a l’aplec. Excursionistes vallesans que rebran enguany la medalla: Núria Lerones, Manel Cabot, Elsa Jiménez i Pere Galbany (10 anys d’assistència); Maria Bosch, Jordi Canadell, Carolina Moret, Joan Anglada i Rosa Pla (15); Josep Cruells i Montse Rueda (20); Eulàlia Cabot, M. Carme Costa, Esteve Ramon i M. Carme Pujol (25); Salvador Costa i Carme Ciurans (30); Marc Ungé (35); Miquel Fradera (40) i Guillem Ungé (45).

L’associació té més de 300 socis. Tots els socis assistents rebran com a obsequi l’Àlbum número 71, un butlletí. A Granollers, hi ha unes quantes famílies fidels a l’aplec: Murtra, Bosch, Castellsagué… L’associació té cura també del manteniment de les conegudes fonts de Matagalls. N’hi ha una cinquantena. Els de Granollers van rehabilitar i construir el 1963 la font Pomereta, dedicada a Francesc Cases, poeta i camperol. El 1963, els de la Garriga van restaurar la font dels Garriguencs, dedicada a mossèn Jaume Oliveras, escalador de l’Aneto. El 1995 van restaurar també la font Clareta, construïda el 1958 i consagrada a sant Antoni Maria Claret.

Aquestes dades formen part de l’àmplia documentació que em facilita en Guzmán “perquè la utilitzis com tu creguis oportú”. Superat per la poètica verdagueriana del Montseny, només em queden unes línies per a la biografia. Amb estudis de Comerç i un màster en Direcció d’Empreses, va treballar prop de 40 anys a Monsó Fustes, dedicada a la importació. Expert en el tema, ho va fer al costat dels Salvador Monsó, pare i fill. Casat amb Lluïsa Bueno, té dos fills: David, de 50 anys, i Oriol, de 43. Durant anys els va pujar fins al cim a l’esquena. Tot i que ja no pot pujar-hi, està orgullós que ho facin per ell els seus fills i els seus nets: Arnau, Anna, Mar i Gael.

COMENTARIS

LA PREGUNTA

L’episodi de Puigdemont a Cerdenya dificulta l”operació diàleg’?

En aquesta enquesta han votat 167 persones.
 

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.