L’escalfament del planeta ha escalfat el Mediterrani fins a contenir energia per canviar el que coneixíem fins avui.

El món canvia a una velocitat mai vista, i el món de la informació evoluciona cap al consum immediat, massa sovint amb mínima qualitat i sense les digestions pausades que requereixen moltes de les notícies que ens envolten. La majoria de les persones no saben ni tenen per què saber què signifiquen les paraules del títol, ja que són termes relacionats amb la ciència meteorològica. Ens passa cada dia amb les explicacions que ens arriben de tipus mèdic, d’infraestructures, d’energia, de tecnologia, etc. La situació meteorològica que sobretot ens va afectar entre la tarda de dissabte dia 3 i el matí de dilluns dia 5 va acumular en alguns observatoris quantitats màximes una mica superiors als 350 mil·límetres (mm) o litres per metres quadrat (l/m²). Aquestes quantitats formen part dels episodis de pluja més importants enregistrats al nostre país les darreres dècades. Les quantitats del 10 d’octubre del 1994 lleugerament superiors als 400 mm van ser semblants a les dels aiguats del Cap de Creus del 1987. En el cas del Glòria, a Lliurona, a l’Alt Empordà van ser 516 mm però en un marge de cinc dies. Per tant, a efectes pluviomètrics i d’afectacions a les infraestructures i malauradament de víctimes mortals, molt semblants. Ara bé, el fenomen viscut des del punt de vista de l’anàlisi científica és una novetat de primer ordre, un punt d’inflexió. El dia 3, el sistema de vigilància automàtica de rastreig de condicions idònies per formació d’huracans, el NHC (National Hurricane Center a Miami) que té jurisdicció des del segle XIX a l’Atlàntic, va emetre risc de forma d’un huracà o cicló tropical al Mediterrani occidental, entre Catalunya i les illes Balears. La probabilitat, baixa, va estimar-se en un 20%. És la primera vegada que això passa. No va acabar sent, de cap manera, un huracà tropical. Va ploure torrencialment, però no hi va haver aquesta gènesi. Els vents no van ser gens destacables. Tot i això, segons aquest organisme guia dels huracans a l’Atlàntic, el sostre màxim de potencial energètic que teníem al damunt era per formar un huracà de categoria 2 o fins i tot 3. Això, tècnicament, significaria assolir vents màxims sostinguts, remarco sostinguts, de 248 quilòmetres per hora. L’escalfament del planeta, provocat des del punt de vista humà, per la crema de combustibles fòssils i que ens ha portat estius estratosfèrics a Europa, ha escalfat el Mediterrani fins a contenir energia per canviar el que coneixíem fins avui. Caldrà estudiar-ho molts mesos i anys més.

L’escalfament del planeta ha escalfat el Mediterrani fins a contenir energia per canviar el que coneixíem fins avui.

Medicane, SCM, vòrtex, mesoescalar, dana…