Aquesta xarxa potent de dones que no em falti ni el 2024 ni mai, vosaltres sou la mel

Vull reconèixer i celebrar les tribus femenines / il·lustració Gaston Gorde (1908-1995) / Miel Alphandery M’assec un segon amb un te roibos amb mel al sofà de casa. És només un segon però en tinc prou per agafar una mica d’aire i mira que, d’aire, en vaig faltada, eh, que porto més d’una setmana malalta amb tot de sensacions estranyes. Sempre em passa pels volts d’aquestes dates. Agafo fred a la Fira dels Torrons i me l’enduc a dins fins passat el pont. O més, aquest any. El roibos calent em reconforta i em recorda el roibos similar que vaig prendre al pis d’una amiga mentre muntaven un armari per a l’habitació del seu fill. S’ha separat i tira de les amigues, que estem felices d’ajudar-la per anar posant el pis a lloc. Un pis que ha pogut trobar gràcies a la generositat d’una altra dona, de dues, per ser mes exactes. I mentre el posava en dansa ha viscut sota el sostre d’una altra dona amorosa que està passant un dol dolorós, però que no ha perdut ni una mica la capacitat d’estimar. Al contrari. I del roibos al te amb la meva sister mentre mirem arbres pel jardí i jardins infinits i mars possibles. I parlem de tot i de res, però res és tot, a vegades. Del te al vi que preníem amb les amigues íntimes al sopar de pre-Nadal, on els riures ho curen tot i on ens renyem, ens fotem canya i ens cantem les quaranta, sí, però també ens estimem sincerament i incondicionalment. I del vi al cafetó que comparteixo amb una altra dona del meu entorn, més jove, que estrena pis també, ben valenta, que d’una venda n’ha fet una oportunitat, sense por, de cap. I la seva xarxa de dones també li ha fet costat, amb tot, a per tot. I del cafetó a l’etern sopar pendent amb aquella amiga amb qui no hi ha manera que l’agenda ens quadri, però que parlem pràcticament cada dia i que s’ha apuntat –audaç, ella– a un curs d’escriptura creativa. I els clubs de lectura a vessar de dones. I totes les dones de la meva vida que admiro i estimo. I no vull excloure els homes de l’article, sinó reconèixer i celebrar aquestes tribus femenines, aquestes dones meravelloses, valentes, constants, incansables, amb un somriure i sempre presents, que han fet camí amb mi i han fet el seu, passa a passa, deixant-m’hi una mica d’espai, durant aquest 2023. I quina sort. El meu millor amic és un home, certament. I la complicitat amb la meva parella és única, sí. Però aquest aquelarre que tinc, que sento, aquesta xarxa potent de dones que no em falti ni el 2024 ni mai perquè és en elles, entre iguals, entre mirades de suport, amor i empatia que sento que brillem totes entre tes, roibos, vins i més. Brindo per vosaltres, estimades, mentre agafo aire, una mica, que quin refredat, per favor, que estic passant i penso –i perdoneu-me la cursileria– que sou vosaltres la mel!

Aquesta xarxa potent de dones que no em falti ni el 2024 ni mai, vosaltres sou la mel

La mel