El partit d’avui és una altra cosa. És el premi a les coses que costen molt d’aconseguir.

Dilluns 10 de maig de 2021
Tarda
Ha plogut a la nit, passo el matí treballant a l’ordinador. Al migdia torna a ploure. Quan tinc molta feina agraeixo que no faci bon temps, així la temptació de sortir no és tan gran.

Dimarts 11 de maig de 2021
Tarda
Hem sortit a caminar. El cel és blau, només tacat d’alguna boirina. Tot es veu més net després dels últims ruixats. Dedico la tarda al dietari, aquesta setmana és l’Ascensió i EL 9 NOU surt en dijous. Les notícies que arriben de Gaza són terribles, parlen de morts, d’atacs aeris, gent que abandona casa seva per por de ser bombardejat. Al Twitter, que és com la plaça del poble on tothom sap de tot, es llencen ganivets al voltant dels enfrontaments de Gaza i de les negociacions per formar govern.

Dimecres 12 de maig de 2021
Tarda
Hi ha dies que seria bo poder-los esborrar, o arrencar la pàgina del calendari. Israel i Hamàs continuen l’intercanvi de bombardejos, hi ha nombroses víctimes, sobretot palestines. I avui hem sabut que els caps policials no seran investigats per les càrregues de l’1 d’octubre. És una sort poder-me endinsar en el món de la ficció.

Dijous 13 de maig de 2021
Vespre
Fa sol. Recullo tots els papers per fer la declaració de la renda. No suporto la paperassa. Vaig preparant el viatge de la setmana que ve per terres de Castella i Lleó. Cada dia se sumen més morts en els enfrontaments entre Hamàs i israelians, nosaltres ho escoltem mentre continuem el dia a dia. Ens anem tornant impermeables al dolor. Les pizzes són per als divendres, però hi ha dijous que són com divendres, avui que hi som tots menjarem pizza.

Divendres 14 de maig de 2021
Capvespre
Treballo fins al migdia a l’ordinador. He quedat per dinar amb la Montse, feia molt que no ens veiem. L’estona se’ns ha fet curta. Ho hem aprofitat per posar-nos al dia de tot. Quina sort anar recuperant aquests moments i com els trobàvem a faltar. De tornada em torno a posar a l’ordinador i treballo fins tard. Però avui, ara que es pot, sortirem a fer unes tapes.

Dissabte 15 de maig de 2021
Vespre
Sortim a caminar, la vegetació de la riera és tan frondosa que sembla una selva. Hi faig una fotografia per Instagram. De tornada vaig a comprar, escric una estona abans de dinar i en acabar m’hi torno a posar. El Facebook em recorda el naixement d’una petita planta de la llavor d’un baobab de Madagascar, que li havien regalat al meu fil gran. Avui, quatre anys després, és un arbret que m’arriba a l’espatlla. El tenim en un test, passa els hiverns a l’altell i al bon temps el trec a la terrassa, esperant el miracle de veure’l brotar.
La vacunació massiva fa que les xifres millorin i que arribi un aire d’esperança. Em fa feliç saber que la Shaudin Melgar-Foraster, escriptora i professora de llengua i cultura catalana a la Universitat de Toronto, llegeix aquest dietari des de l’altra punta del món, així com jo segueixo el seu bloc. Avui m’ha recordat un conte seu preciós ambientat a l’Índia: A la riba del Ganges. Us recomano que l’escolteu a , amb la fantàstica veu de la Maribel Gutiérrez.

Diumenge 16 de maig de 2021
Nit
Aquest matí l’ANC ha convocat una manifestació a la plaça Sant Jaume per exigir un govern independentista que representi el 52% dels catalans que vam triar aquesta opció. Com també els va avisar Jordi Cuixart, president d’Omnium Cultural: “Si s’imposa la disputa estèril, Òmnium no hi serà.”  Som molts els que estem tips del caïnisme, volem que es constitueixi govern, que es posi a treballar pel país i que s’avanci cap al dret a l’autodeterminació i l’amnistia dels presos i exiliats polítics.
Treballo una estona al matí i a la tarda, amb la fita d’acabar aquesta tasca avui. Ho he aconseguit. A les 8 del vespre tanco la revisió de la propera novel·la, l’envio. Ara el feix de feina sembla més lleuger. Tinc ganes de veure la final de la Champions del Barça femení contra el Chelsea. No soc cap entesa del futbol, acostumo a mirar el Barça masculí, però darrerament, de la manera que van, ni això. Però el partit d’avui és una altra cosa. És el premi a les coses que costen molt d’aconseguir. La tenacitat davant de les dificultats i el poc suport dels mitjans. I és, fonamentalment, un exemple perquè les nenes tinguin models en els quals emmirallar-se i que vegin que poden ser qualsevol cosa que elles es proposin. D’això anava el partit d’avui. M’he emocionat moltíssim de veure conquerir un somni.