Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

M’emociono, per tant existeixo

Si l’emoció és allò que un experimenta, el sentiment ja és un acte de coneixement

L’educació emocional sembla cosa d’actualitat i és cert que l’educació a casa nostra s’ha centrat a transmetre continguts conceptuals i ha oblidat que els éssers humans som una barreja d’emoció i de raó, que un només pot fer certa aquella premissa del “coneix-te a tu mateix” si es coneix com a ésser racional i com a ésser emocional. El “penso, per tant existeixo” de Descartes no és més cert que un “m’emociono, per tant existeixo”. També és cert que docents i teòrics de l’educació fa segles que ens diuen que l’ésser humà és raó i és emoció, inseparables. El propi sant Agustí deia: “Si vols conèixer algú, no li preguntis què pensa sinó què estima.”

En entrar, el 1970, a Filosofia i Lletres vaig començar a treure’m de sobre un fort sentiment de culpa, per molt del que sentia o pensava, que encara brolla de tant en tant i en el que l’educació rebuda a les monges hi té un paper nuclear. La meva història personal deu ser semblant a la de milers de persones, especialment dones. La filosofia em va ajudar a relativitzar, a trobar alternatives, però el cogito ergo sum cartesià semblava la millor manera d’encarar la vida i, malgrat que gairebé sempre he encertat les coses per la primera intuïció, m’esforçava a trobar-hi un sentit “racional”. Ho pensava perquè pensar semblava superior a sentir?

Llegir D. Goleman o A. Damasio, a finals del XX, o estudiar les relacions entre ètica i sentiments (per exemple, H. Jonas) em va donar un mapa més complex. Un camí ben llarg per saber que l’ésser humà és una criatura emocional que un bon dia va aprendre a pensar i a raonar, donant per fet, com afirma Goleman, que primer som éssers emocionals i després éssers racionals. Si l’emoció és allò que un experimenta, el sentiment ja és un acte de coneixement. Primer experimentem una emoció (ràbia, fàstic, por, odi o amor, alegria i compassió) i després un sentiment permet fer balanç del que ens ha passat, d’allò que li ha passat al cos. Dit d’una altra manera, no puc evitar que m’assalti l’odi o la por i és en reconèixer què em passa que sé que estic viva: em descobreixo emocionant-me i sentint, em descobreixo existint. Però res ha passat al marge del “jo penso”, que també hi està implicat. Emocions i sentiments són aspectes naturals de la regulació biològica i són també el pont cap a processos racionals. De manera que pensament i emoció van de la mà.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.