Dietari de l'okupa de l'altell

Passejar la vista per les imatges em fa reviure els moments tan preciosos que he viscut / Imatge: Armand Brac (Saatchi Art) Dilluns 30 de desembre de 2024TardaEstic tan avesada a escriure aquest Dietari que se’m fa estrany fer uns dies de vacances. Era una necessitat. He acabat el mes molt contenta, però esgotada. M’agrada fer balanç de l’any. I una manera de fer-ho és seleccionant fotografies d’aquest període. Resulta molt complicat triar-les. Passejar la vista per les imatges em fa reviure els moments tan preciosos que he viscut. Ha estat un any per emmarcar, tant des del punt de vista familiar com professional. Aquest any he estat àvia per primera vegada, una experiència vital d’un pes incommensurable. Una brisa suau i dolça que et cala fins al moll de l’os. I aquest any, també, he guanyat el Premi Nèstor Luján de Novel·la històrica amb El cor del balneari. Un reconeixement que m’ha fet molt feliç, ja que m’ha arribat amb una trajectòria de sis novel·les històriques i 12 anys després d’haver quedat finalista amb un accèssit amb Confidències d’una reina. Aquest guardó m’ha donat la possibilitat fer una gran quantitat d’activitats literàries relacionades amb la novel·la, de viure moltes experiències i de conèixer molta gent. I això també és un gran regal. Dimarts 31 de desembre de 2024TardaEl termòmetre a la nit baixa per sota de zero graus. Ens llevem amb gelades importants. De dia la temperatura és suau. Fa dies que no plou. Hem posat les plantes delicades al porxo del darrere, allà queden arrecerades. Sopem a casa per acomiadar l’any i donar la benvinguda al 2025. On s’ha de signar per tenir un any tan bo com el que deixarem enrere? Dimecres 1 de gener de 2025TardaAnem a dinar a casa la meva germana. A la tarda, em poso al meu racó de la cuina, davant la taula, al costat del radiador. I començo a llegir Amerikarrak, de la Montse Coll. Les últimes setmanes el cansament no em deixava concentrar en la lectura. Em fa il·lusió haver reprès el ritme amb aquesta novel·la. Vaig compartir taula rodona amb l’autora a la Setmana del Llibre en Català. Una narració molt ben travada, gaudeixo d’aquella sensació que no sempre s’apodera de la meva ment i que, quan passa, és meravellosa: no puc parar de llegir. Dijous 2 de gener de 2025TardaSortim a caminar. Encara és fosc i el fred és intens. Un vel de boira embolcalla el Sot de Malinfern com una mantellina fina. Rere la serra de Marina una llum corall acarona el cel atzur. Després d’esmorzar, baixo al mercat de Granollers, per acabar de fer encàrrecs d’Orient. M’agrada buscar el regal més adient per a cadascú, però això, més que diners, reclama temps. Divendres 3 de gener de 2025TardaAprofito aquests dies per mirar l’adaptació al cinema de Cien años de soledad, de Gabriel García Márquez. L’he llegit unes quantes vegades, és un dels meus llibres preferits. Quan acabi la sèrie crec que el tornaré a rellegir. Es va estrenar a Netflix l’11 de desembre. Fer l’adaptació d’una novel·la és presentar una lectura nova. Aquesta obra és una de les més llegides de la literatura hispanoamericana. Molts lectors ens hem fet una imatge mental de Macondo i de les diferents generacions de la família Buendía. Per aquest motiu, el repte era immens, i malgrat les grans dificultats i la temptació de passar la història pel sedàs occidental, crec que han estat molt respectuosos amb aquesta novel·la arrelada a Colòmbia. Són vuit capítols gravats en aquest país amb talent nacional, requisits que la família de Gabo havia posat per fer aquesta gegantina producció en què han treballat més de 900 persones i que ha costat uns 50 milions de dòlars. Haurem d’esperar al juny per veure la segona temporada de vuit capítols més. Dissabte 4 de gener de 2025TardaHe acabat de llegir Amerikarrak. Una novel·la que ens parla de la diàspora basca als EUA del segle XX, dels pilotaris (jugadors de la pilota basca) als frontons de Florida i dels pastors d’ovelles a Ohio. La història d’una família explicada per la Benantzi a la seva neta Karmele. Amor, desamor, mort, dol, fama, lluita per la supervivència, tensions polítiques... Un còctel molt encertat que he gaudit molt. Diumenge 5 de gener de 2025TardaFa molt fred. Baixem a Sant Antoni a veure la cavalcada dels Reis. La primera del Roc. L’entrega de cartes és al parc de Can Sauleda. Veure com brilla la mirada dels infants no té preu. Al vespre, com de costum, anem a sopar a casa la mare. Mentre tens mare, continues sent una nena. Ja sé què demanar als Reis!