Mercats que fan poble i apuntalen el futur
És reconfortant que prop d’un 47% més de vallesans optin per fer la seva compra als mercats municipals respecte al 2017, tal com s’analitza a fons en aquesta edició d’EL 9 NOU. Aquesta dada de l’Enquesta d’hàbits de consum i compra de la Diputació posa de manifest un canvi d’hàbits positiu que cal celebrar i, sobretot, estimular. Cal adonar-se que comprar al mercat municipal és un compromís amb l’entorn. Són espais vius, de trobada, de confiança i de relació social.
La confiança amb els botiguers de les parades, la qualitat i varietat dels productes, la comoditat i la proximitat física són només alguns dels valors que els consumidors valoren. I tenen raó.
Amb l’al·licient de la reforma recent del Mercat de Sant Carles, Granollers lidera aquest relat. Amb un augment del 27% en el nombre de compradors des de 2017, ha demostrat que quan hi ha oferta, qualitat i bon servei, els consumidors hi responen. No sembla gens casual que es considerin la professionalitat dels paradistes, la traçabilitat del menjar o les opcions més sostenibles.
En clau sociològica, però, queda camí per recórrer. Continua com a repte pendent que la compra domèstica deixi de ser una responsabilitat gairebé exclusiva de les dones. Tot i una lleugera evolució, encara ara el 62,1% de les llars tenen una dona com a responsable de les compres. Cal fomentar que els homes, sobretot els més joves, s’hi impliquin més activament. Fer la compra no és només una obligació, és una forma de cuidar els altres.
L’augment de clients als mercats municipals es pot considerar una victòria col·lectiva. Mostra que els vallesans valoren el contacte humà, la qualitat i el que és de casa. Però, alerta, no n’hi ha prou: cal atraure més joves, trencar estereotips masclistes i continuar la reinvenció d’aquests espais perquè no desapareguin, perquè fer mercat és fer futur.