Més bicicletes contra la contaminació
L’ús de la bicicleta com a mitjà de transport habitual s’escampa, encara que sigui més aviat per la insistència dels ciclistes que per l’aposta decidida de les administracions. Fent ús d’una analogia, els esforços esmerçats perquè la fibra òptica corri per sota de carrers i carreteres perquè arribi arreu no s’acosta ni de tros amb l’habilitació de carrils per a bicicletes en els darrers 15 anys. Ha semblat que les autopistes de la informació fossin més imprescindibles que la difusió d’un mitjà que beneficia tothom: els ciclistes perquè fan salut i la resta de la ciutadania perquè s’estalvia sorolls i l’emissió de gasos contaminants. Com alerten els experts, la solució a la pol·lució de l’aire no vindrà de substituir els motors de combustió per altres d’elèctrics, vindrà de treure cotxes i furgonetes dels carrers. En clau local això vol dir més carrils per a bicicletes i patins i, sobretot, millorar la comunicació interurbana entre municipis. És l’objectiu del front comú d’entitats ciclistes vallesanes que reclamen connexions interurbanes segures.
Els beneficis de fer servir la bicicleta són evidents, però potser cal insistir-hi també amb arguments economicistes. Per exemple, a Catalunya el sector genera un impacte de 1.300 milions d’euros anuals de manera directa. Només la venda de bicis i components dona feina a 2.100 persones i suposa prop de 580 milions anuals. El pes del ciclisme esportiu és d’uns 40 milions anuals, segons dades de l’informe d’impacte econòmic de la Mesa de la Bicicleta. Catalunya encapçala el sector a l’Estat, amb el 44% de les empreses. I l’Associació de Marques i Bicicletes d’Espanya (AMBE) insisteix que fa més de cinc anys que es venen més bicicletes que no pas cotxes.
Si la bici –també– és un motor econòmic, no s’hi hauria d’apostar decididament? L’Estat es troba a la cua en el rànquing d’utilització de les dues rodes, només al davant de Xipre i Malta. Segons la Federació Europea de Ciclistes, a Holanda més del 30% dels ciutadans fan servir la bicicleta per desplaçar-se diàriament i aquí a penes arriba al 7%. Queda, doncs, molt camí per recórrer i construir.