Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Més esperit crític ara que hi ha eleccions

Cal llegir atentament programes electorals i preguntar als candidats les seves solucions o propostes per a problemes concrets, reals, de debò

Aquest dijous al vespre, amb la tradicional enganxada de cartells, va arrencar una nova campanya per triar els membres del Congrés i el Senat que culminarà el 28 d’abril. Polítics i militants amb escombres, galledes de cola i cartells ha estat i serà l’única concessió a una manera de fer campanya que fa temps que està xarbotada per les lògiques televisives, la immediatesa d’internet i la sobrevaloració dels sondejos d’opinió. Els líders polítics –bastant més que no pas els seus programes electorals– són assessorats per agradar i per buscar complicitat emocional, condescendència primària i sense gaire reflexió. Polaritzat el debat polític en bàndols, sembla més important respondre a la pregunta de: “Qui són els meus?” que no pas a la de: “Què faran els meus quan arribin al govern?”

Electors i mitjans de comunicació seriosos haurien de procurar apartar-se de la pista de circ en la qual se senten còmodes els artesans de l’efectisme, els orfebres de les mitges veritats i els pescadors d’astúcies. Una pista de circ en la qual bullen les fake news, l’anglicisme per definir ara les mentides de tota la vida, les notícies falses que s’escampen sense solta ni volta als telèfons mòbils de tantíssima gent i que s’aprofiten de la seva bona fe. Mentir és consubstancial a la condició humana, absolutament, però si s’institucionalitza com un mal menor la democràcia es trobarà en greu perill, la democràcia deixarà de ser el menys dolent dels sistemes polítics.

Caldrà, doncs, defensar l’esperit crític, qüestionar els missatges de qualsevol partit, llegir atentament programes electorals i preguntar als candidats les seves solucions o propostes per a problemes concrets, reals, de debò. Al Congrés i al Senat es discuteixen temes importants de la vida quotidiana. Qui i com s’han d’ocupar aquelles butaques afecta tothom d’una manera o altra. Tot i el cansament general, ja és hora de tornar als temps en què la política era una cosa seriosa.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.