Som tots i cadascú de nosaltres dia rere dia veiem com omplir el cistell és més car

Dilluns 14 de novembre de 2022 Vespre Caminem enmig d’un matí boirós. Als EUA els demòcrates s’imposen, encara que per poc; mantindran el control del Senat i això farà que tinguin l’última paraula, tot i que els republicans hagin aconseguit la Cambra de Representants. Vaig avançant en l’escriptura de la pròxima novel·la, malgrat que més lentament del que voldria. Dimarts 15 de novembre de 2022 Vespre Albada de núvols. Comença a venir de gust una estona la llar de foc al vespre. Ha estat impossible quedar per celebrar Sant Albert. Buscarem un altre dia! Dimecres 16 de novembre de 2022 Vespre Caminem sota un cel emboirat. Diuen que la Terra ja ha arribat als 8.000 milions d’habitants. Cada dia som més i cada dia les desigualtats són més alarmants. Som tots i cadascú de nosaltres dia rere dia veiem com omplir el cistell és més car i els que el podem omplir som uns afortunats, perquè les llistes de serveis socials no paren de créixer. Però els bancs i les elèctriques continuen acumulant beneficis. Tot plegat em sembla absolutament pervers. Els dies 25 i 26 se celebrarà la 14a edició del Gran Recapte dels Aliments i serà més necessari que mai intentar col·laborar-hi per procurar pal·liar les dificultats de moltes famílies que tenen veritables problemes per procurar-se una alimentació saludable. Creixem en quantitat, però ens anem deshumanitzant i, al mateix temps, no som capaços de reaccionar contra el canvi climàtic. Dijous 17 de novembre de 2022 Nit Es lleva el dia mentre caminem acompanyats d’una albada rogenca. Aquesta tarda tinc la trobada de Llibres en família amb els pares i mares de l’institut Eugeni Xammar de l’Ametlla del Vallès per parlar de Pots comptar amb mi (Gregal, 2019). A primers de desembre visitaré els alumnes de tercer d’ESO d’aquest centre que l’han llegit aquest trimestre. És molt necessari parlar de temes de tanta actualitat com els que es plantegen al llibre: el suïcidi juvenil i l’assetjament sexual. Hem analitzat els adults que surten a la novel·la (pares i professors) i la crítica que hi ha implícita entre línies; les conseqüències de la incomunicació; els motius que poden abocar un jove a la desesperació per intentar treure’s la vida... Cal molta més educació emocional i sexual per als nostres infants i joves. Molta més complicitat entre els centres educatius i les famílies. A més a més, de molta més duresa en les revisions i rebaixes de sentències per les esquerdes de la nova llei del Només sí és sí. A la tornada, sopar familiar amb els fills. Divendres 18 de novembre de 2022 Vespre Caminem a primera hora. He fet un cafè amb l’Elisabet, fa dies que buscàvem un moment. És bo compartir impressions i neguits del dia a dia amb companys de lletres. Passo el dia treballant a l’ordinador. Ja he entrat el baobab a l’altell, a la terrassa fa massa fred. Dissabte 19 de novembre de 2022 Vespre Al migdia, baixem a veure el partit dels nostres fills, aquest any juguen junts. A la tarda hi ha la inauguració de la temporada de l’handbol Vilamajor. S’ha presentat també la nova grada d’animació Marea Blava promoguda per un grup de joves del club. Diumenge 20 de novembre de 2022 Nit Aquesta nit ha glaçat, fa una bona fresca, per sort ha sortit el sol i hem pogut preparar la paella per a la gent del teatre del Vilamagore a fora. Ha sigut una trobada molt especial i ben merescuda. Tirar endavant l’edició d’enguany ha estat d’una complicació i una feinada destacable amb totes les escenes noves de Confidències d’una reina adaptades per el Jaume Baucis abans de deixar-nos. Hem acabat cantant, fins i tot els que desafinem amb ganes. Per sort, me n’han buscat una de senzilla, el famós bolero ¡Quizás, quizás, quizás! i val a dir que he tingut ajuda. Riures, complicitats, records i emocions compartides. Comença el Campionat Mundial de Futbol a Qatar tenyit de clarobscurs, com la vida mateixa. Escolto uns comentaristes a la ràdio que en parlen, destaquen totes les mancances d’aquest país en drets humans, però, fet i debatut, acaben dient que ells el miraran. Per molt que tothom reconegui que és un Mundial de cartró pedra, acabem combregant amb rodes de molí. Potser, sent pragmàtics, la proposta més encertada és la d’Amnistia Internacional, que diu que en comptes de boicotejar la competició, serveixi com a element de reflexió i que es creï un fons per indemnitzar les famílies dels treballadors morts i ferits.

Som tots i cadascú de nosaltres dia rere dia veiem com omplir el cistell és més car

Més habitants, però més deshumanitzats