Les dones pateixen discriminació i violència perquè la societat continua sustentada sobre pilars masclistes i patriarcals

Preguntar-se per què existeix una desigualtat universal entre homes i dones porta ineluctablement al mateix carreró llòbrec: les dones pateixen discriminació i en el pitjor dels casos violència perquè la societat continua sustentada sobre pilars masclistes i patriarcals. No pot ser altra la raó per la qual els jutjats de Granollers van rebutjar el 2018 el 57% de les peticions d’ordres de protecció per violència de gènere i els sis primers mesos del 2019 ho han fet en el 53% dels casos. S’ha avançat molt des del 2017, quan aquesta dada va arribar fins a un escandalós 77%, però continua sent un xifra a corregir perquè, al primer semestre del 2019, la mitjana catalana es troba al 50% i als jutjats de Mollet a un racional 41%. Tot i els serveis d’acompanyament a les víctimes, les dones que denuncien es veuen obligades a reviure una vegada i una altra els successos que pateixen quan els han d’explicar a professionals que no coneixen (metges, policies, jutjats...) en un entorn més aviat hostil. Pensar que una dona pot inventar-se una denúncia o reclamar mesures de protecció per despit acostuma a ser un prejudici sexista. El comportament dels maltractadors tampoc no esclata de manera espontània. Es va fent a poc a poc quan comença amb les faltes de respecte, el menyspreu, la consideració de la parella com un ésser inferior, l’exigència de ser obeït, els silencis, les amenaces i l’escampadissa de la por. Aquesta por ben real acompanya la dona en moltes de les seves situacions vitals i fa també, per exemple, que no se sentin lliures ni segures a l’espai públic. Cal continuar insistint en la idea que la perspectiva de gènere és més necessària que mai als jutjats. No es demana altra cosa que exigir els mateixos estàndards de credibilitat a un home i a una dona, amb independència del delicte o la falta que denuncien. I no es demana altra cosa que l’obligació de complir amb el que diu l’article 9.2 de la Constitució; l’article 4 de la Llei Orgànica d’igualtat efectiva; l’article 3.1 del Codi Civil o instruments internacionals com el Conveni d’Istambul. No calen, doncs, ni canvis legislatius ni campanyes de sensibilització a la judicatura. Només es troba a faltar autoexigència entre els togats per complir i fer complir les lleis.

Les dones pateixen discriminació i violència perquè la societat continua sustentada sobre pilars masclistes i patriarcals

Més perspectiva de gènere als jutjats