Més recursos per a la prevenció d’incendis
Amb unes 1.700 hectàrees arrasades, l’incendi del Bages ha estat, fins ara, el més important d’aquest estiu. A l’afectació de grans masses forestals s’han afegit els danys en algunes urbanitzacions, com River Park i Rocafort, al terme municipal del Pont de Vilomara, i les Brucardes, a Sant Fruitós de Bages, on s’han cremat desenes de cases total o parcialment. La virulència del foc i la rapidesa amb què es va estendre van impedir que els equips d’extinció poguessin fer res per salvar-les.
Després del pas de les flames, els veïns d’aquests nuclis de població dispersa i totalment envoltats de bosc han denunciat la manca de mesures que haurien evitat la destrucció de les seves llars, mentre que els alcaldes lamenten la manca de recursos dels ajuntaments per gestionar unes urbanitzacions que es van construir, la majoria, entre els anys seixanta i setanta, en una època amb poc control urbanístic. Unes dècades després, a més, aquestes cases, que es van construir com a segones residències, han esdevingut primeres, amb el conseqüent augment de les necessitats de serveis.
Al Vallès Oriental, bona part dels ajuntaments, especialment els situats a la Vall del Tenes o al Baix Montseny, han d’afrontar la mateixa situació que els de la Catalunya Central. Amb pocs recursos, han de resoldre deficiències estructurals que venen de molt lluny. El manteniment de les franges de protecció contra incendis al voltant d’urbanitzacions o nuclis de població en general comporta una despesa que difícilment poden assumir. La Diputació de Barcelona ha elaborat prop de 120 projectes de franges i n’ha executat una mica més de la meitat. Però des dels Bombers alerten que els 25 metres de perímetre de protecció són del tot insuficients davant un gran incendi. I la manca de manteniment en parcel·les buides és un altre element que pot agreujar les conseqüències d’un foc.
L’urbanisme dispers, l’anomenada ciutat difusa, comporta uns riscos i unes despeses que les administracions responsables no poden defugir i haurien de tenir com una de les màximes prioritats. I també una adequada gestió forestal que els Bombers s’escarrassen a reclamar, any rera any, sense gaire èxit.