Se sabia que hi hauria una segona onada i, per tant, és inevitable que hi hagi decisions contundents

La Generalitat ha anunciat mesures restrictives addicionals, en vigor ja des d’aquest mateix divendres, per tallar la desbocada cadena de contagis de la Covid-19 que amenaça de saturar el sistema sanitari. A banda del confinament nocturn, la prohibició, ara, s’estén també a moure’s del propi municipi de residència entre divendres i diumenge. Així, es vol limitar la mobilitat i la interacció social. Bars i restaurants continuaran tancats. L’activitat cultural i l’esportiva no professional, suspesa. El termini inicial de vigència de les restriccions és de 15 dies. Es pot allargar.

Aquest escenari a curt termini és descoratjador. No obstant això, ja s’ha demostrat que l’única fórmula efectiva de frenar la virulència dels contagis és el confinament. Per no aturar del tot l’economia ara es busca una solució que permeti mantenir l’activitat laboral entre setmana i evitar la relació social el cap de setmana. És discutible que sigui la millor, tant pel que té d’afectació sobre la vida privada de les persones com per l’impacte sobretot en el sector serveis. Bars i restaurants, víctimes de l’estricte confinament de la primavera, ara estan amb l’aigua al coll. Alguns no tornaran a obrir. La crisi en origen és sanitària, però té altres derivades. I l’econòmica i la social cada dia són més preocupants.

Afrontar la primera onada era complex perquè una pandèmia mundial, un fet inèdit l’últim segle, arribava sense prospecte d’instruccions sobre com calia abordar-la. Però ara no. Se sabia que hi hauria una segona onada i, per tant, és inevitable que hi hagi decisions contundents. El que es fa avui explica la situació de demà. I cal, d’una banda, garantir una atenció hospitalària adequada sense haver d’aturar del tot l’activitat ordinària –hi ha moltes patologies a banda de la Covid que requereixen ser ateses– i, de l’altra, evitar al màxim les lesions econòmiques. Per això cal filar molt prim.

Quan el govern anuncia que les restriccions arriben acompanyades d’un paquet d’ajudes de 300 milions addicionals per als sectors més castigats cal que s’hi afegeixi també el compromís que aquests diners drenaran de forma eficient cap al destí. Això és un examen també per l’administració en un moment en què cal fixar els circuits per gestionar els fons del programa Next Generation de la UE que poden actuar no només de salvavides perquè moltes empreses continuïn surant en un mar agitat per la pandèmia, sinó també per construir un nou model econòmic en què la diversificació, la digitalització i l’ecologia siguin factors nuclears. El temps és important.