Salvador Estany i Bassa, pioner de l'escoltisme i professor de l'EMT

Dissabte 10 de setembre, 8 del vespre, plaça de la Porxada de Granollers, vigília de la Diada. L’assemblea local d’ERC distingeix l’Esbart Dansaire amb el 12è premi Salvador Casanova “per la seva llarga trajectòria [es va fundar el 1931] en pro de la dansa”. Acabat l’acte, molts dels qui hi són parlen afligits de Salvador Estany i Bassa, en Vador (Granollers, 1942-2022), militant històric dels republicans. Fa dies que va iniciar, a causa d’una malaltia, el camí del no retorn. La confirmació de la seva mort a 79 anys arriba només dues hores més tard a través d’una nota enviada per les seves filles, Maragda i Estel·la: “El cavall del trotar joiós [Vador] ja galopa cap a noves pastures de verd lluminós.” Al cap de poc, Josep Tintó i Espelt li dedica el poema titulat Vador: “Érem joves; / tu eres el cap; / tu eres el líder; / tu eres l’amic, / el guia, el far. / Del teu entusiasme bevíem / per vèncer esgotaments. / Qui no recorda el teu discurs? / Qui no recorda la teva decisió?, / i el teu esperit muntanyenc? / Eren anys d’esperança. / Eren anys de retrobament. / Érem esperit i referent / de l’Agrupament Sant Esteve, / Sant Esteve de Granollers. [...] ”. Dilluns 12 de setembre. La família rep al tanatori les mostres de condol d’amics, exalumnes... Vador saluda tothom somrient amb la seva gorra de costum. La foto és encertada. Per a l’ocasió, en Vador ha fet envoltar el taüt amb la bandera amb la creu de sant Jordi i la senyera catalana, dos símbols nacionals pels quals va lluitar. Pagès ell –la seva mare, Teresa Bassa i Fontcuberta (1914-2008), era filla de Can Nicolau– també porta en aquest últim viatge una branca d’olivera, un ramillet de romaní... “Tot s’està fent tal com ell volia”, expliquen orgulloses les seves filles. Dimecres 14 de setembre. L’església de Sant Esteve s’omple per al comiat del Vador creient, el Vador poeta, el Vador escolta, el Vador muntanyenc, el Vador actor, el Vador conferenciant, el Vador arqueòleg, el Vador professor, el Vador intel·lectual, el Vador activista, el Vador pare i avi, el Vador bohemi... Com havia encarregat, a les seves exèquies sonen cançons: Viatge a Ítaca, Up In Jerusalem, Oh! Dolces campanes, Cant de la ruta, Adeu-siau, el Virolai... En Vador serà recordat per la seva tasca docent al llarg de gairebé 50 anys a l’Escola Municipal de Treball (EMT), on va impartir classes de dibuix sobretot. Havia estat casat amb Assumpta Corbera i Santanach (1946-2004) i va empènyer un munt d’iniciatives associatives, culturals i polítiques. Doctor en Filosofia i Ciències de l’Educació per la UB, va participar, juntament amb Joan Castellsagué i Rafael Oller, en la fundació del moviment escolta a Granollers el 1958. Per la seva passió escolta, el 2010 es va publicar el llibre Escoltisme a Granollers, 1958-1969, d’autors varis i de l’Agrupament Escolta i Guia Sant Esteve. Prolífic i hàbil amb la ploma, va publicar a Granollers Comunidad Cristiana, Comarca al Día, Plaça Gran, Vallés i EL 9 NOU. Els seus articles han girat al voltant de tres pilars: l’escoltisme i tot el que representa en l’àmbit educatiu; l’ensenyament en general i la formació professional en particular, i la defensa de Catalunya com a país independent. Lliurepensador, als anys 70 va ser un dels impulsors de l’Assemblea de Catalunya a la ciutat i va participar en diferents actes i mítings al costat de Jaume Camp, Joan Camps, Salvador Casanova, Ramon Font, Ramon Martos, Ángel Fernández i Rafael Montserrat, entre d’altres. Per acabar, ve a tomb un paràgraf del seu article “Diada Nacional i esquizofrènia col·lectiva” (Plaça Gran, 10 de setembre de 1987): “Heus aquí l’objectiu prioritari de tots els Onze de Setembre: reflexió per a l’acció d’alliberament nacional. Cal que multipliquem els esforços fins al límit de les nostres possibilitats personals i col·lectives, car el treball per a la llibertat només admet, ben sols, els oprimits. No podem esperar res de bo, llevant que sigui a canvi d’aquest esforç reivindicatiu, de la munió diversa de dones i homes amb poders sòcio-polítics, d’arreu, si es consideren membres d’una entitat que anomenen ‘España’. Homes i dones que, a hores d’ara, adoren amb arrogància i voluntat de perpetuació els clàssics conceptes colonitzadors d’una, grande y libre.” Amic dandy de la Terra Alta, en nom de la Rosa i el meu propi, ha estat un plaer, gràcies per les teves nadales i adeu-siau des del teu estimat Granollers del Vallès.

Salvador Estany i Bassa, pioner de l'escoltisme i professor de l'EMT

Mestre i guia