Acabat el curs, tots els professionals de l'ensenyament continuen anant cada dia a escola

Algú imagina què és llevar-se esgotat i recobrar l’entusiasme per entrar en una aula de 30 adolescents i fer-ho amb un somriure afectuós? / foto: Benny Lin Sembla que les i els mestres ja han començat vacances! Tothom pensa que, tan bon punt els infants s’instal·len a casa, mestres, de totes les etapes educatives, se’n van de vacances, que s’obliden de la vida escolar durant tres mesos, de juny a setembre; fins i tot, males llengües diuen que molts docents no fan res des que a finals de maig el seu alumnat va acabar el curs. Aquest és el missatge que hom pot llegir entre línies o explícitament: els docents gaudeixen de tres mesos de vacances! No! Acabat el curs, tot l’estol de professionals de l’ensenyament continua anant cada dia a escola. Què farem ara amb la quitxalla sense el suport de l’escola? Com conciliarem vida laboral i familiar? Què farà la mainada durant aquests mesos? S’atura l’escola i tot són problemes! Mares: “Què faré perquè els meus fills estiguin atesos?” Àvies: “ Com combinaré les meves activitats amb estar pendent dels horaris i àpats dels menuts?” Polítics: “Com gestionem l’oferta de casals i altres activitats perquè infants i adolescents disposin d’ofertes assequibles i generadores d’equitat?” I un llarg etcètera de preocupacions i queixes que podeu endevinar fàcilment perquè cada final de curs sona la mateixa cançó als mitjans. Potser és en aquests moments que hom pren consciència de com d’important és la institució escolar permetent que la vida es produeixi i reprodueixi i deixant el criaturam protegit a l’escola. Qui pensa en els i les mestres? Algú pensa què fa, cada dia, un mestre compromès amb la feina i amb la societat que serveix? Algú és conscient del mal d’estómac que se li genera patint una quantitat insòlita de menyspreus? Algú reflexiona sobre l’esforç i el desgast que suposa sortejar entrebancs i ser, alhora, capaç d’estimar-se infants i adolescents, bo i trobant coratge per esperonar-los a aprendre? Algú imagina què és llevar-se esgotat i recobrar l’entusiasme per entrar en una aula de 30 adolescents i fer-ho amb un somriure afectuós? Això i molt més és el que fan cada dia la major part de docents. I sí, el dia que la canalla se’n va, respiren alleugerits: per fi sense criatures! Per fi amb temps per analitzar el que s’ha fet i com s’ha fet. Per fi moments de reflexió i autocrítica serena. Mereixen descans i sabem que, essent mestres, passaran part de l’estiu preparant millors pràctiques educatives per al curs vinent.

Acabat el curs, tots els professionals de l'ensenyament continuen anant cada dia a escola

Mestres de vacances!