Ingenuïtat? ¿Desig admirable? Sigui com sigui, és confortant veure la capacitat d’il·lusió dels humans

Hem iniciat un any nou. Hem celebrat el Cap d’Any i a les 12 de la nit, al ritme de les campanades –si ho ha permès el menjar el raïm– ens hem desitjat un bon any. Abraçades, whatsapps, telefonades, petons. Potser algú tenia dins de la copa de cava un objecte d’or, o potser –no es veia– alguna portava calces vermelles. Bon any 2019! És encoratjador que hi hagi sempre en el cor de les persones un gran desig de felicitat, malgrat les noticies properes i llunyanes no siguin sempre massa bones massa sovint. Ingenuïtat? Desig admirable que neix del més profund del cor? Sigui com sigui, és confortant veure la capacitat d’il·lusió que tenim els humans. El calendari, però, té els seus misteris. Amb l’1 de gener d’un any que, de forma convencional, anomenem 2019. Annum Domini 2019: és a dir, any 2019 del Senyor Jesucrist. El número 2019 fa referència... al Nadal que acabem de celebrar! Per tant, quan iniciem un nou any, ho fem a partir d’un fet que ja ha passat. És curiós: el Nadal no inicia l’any, però l’any comença precisament en la seva octava. Misteris del temps, misteris del calendari, misteris de la vida. Potser això no ens hauria d’estranyar tant. També quan celebrem el naixement d’un nou nadó, la vida ja hi era abans..., i abans del seu engendrament, ja hi era l’amor dels seus pares. No serà, aleshores, que quan diem “Cap d’Any”, ja hi era amb anterioritat la seva realitat fundant? No serà que quan aixequem la copa de cava per desitjar-nos un bon any, ja hi havia un do anterior? No serà que el desig que ens semblava ingenu de felicitat té amb antelació un regal, un fonament gratuït, que –ho coneguem, ho intuïm o ho desconeguem– ja hi és, i el més pregon del nostre cor ho sap? Potser no és tan eixelebrat allò que ens diu el calendari, que el Cap d’Any és l’octava de Nadal. No serà que els nostres desitjos de felicitat neixen de la seguretat que “un nen ens ha estat donat” i que en ell “la paraula s’ha fet carn”? No serà que la gran benedicció levítica: “Que el Senyor et beneeixi i et guardi, et faci veure la claror de la seva mirada i s’apiadi de tu; que el Senyor giri cap a tu la mirada i et doni la pau”, ja ha arribat al nostre món amb el naixement del tendre Infant?

Ingenuïtat? ¿Desig admirable? Sigui com sigui, és confortant veure la capacitat d’il·lusió dels humans

Misteris del calendari