Mentre siguem vius no hi ha res més gran que estimar. Estimar la vida, la família, els amics, la natura... i, si és possible, estar enamorats

Dilluns 16 de maig de 2022 Tarda A la tarda baixo a Barcelona a una reunió. Abans de la pandèmia acostumava a anar-hi sovint. N’he perdut l’hàbit i el vull recuperar. M’agrada baixar amb tren, em permet relaxar-me llegint durant el trajecte. Dimarts 17 de maig de 2022 Tarda Sortim a caminar a primera hora. A la tarda gravo una entrevista amb el periodista Josep Genescà, de Ràdio Puig-reig, parlant de La doncella guerrera (Ediciones B, 2022). Torna a haver-hi més casos de covid. Afortunadament, tots els que conec són lleus. Ara, a més, ha saltat l’alarma per la verola del mico. Dimecres 18 de maig de 2022 Nit Caminem. La calor ha canviat el color dels camps, els sembrats ja rossegen. Els últims soldats de Mariúpol s’han rendit davant de l’exèrcit rus després de tres mesos de setge en unes condicions duríssimes. Per sort, hi haurà un intercanvi d’aquests soldats ucraïnesos capturats amb alguns presoners russos. Ha arribat a casa la caixa de Llaços de sang (Columna, 2022). Hi ha moments que, per més que ja els hagis viscut altres vegades, no tenen preu. Aquesta tarda ha caigut la meva sogra i s’ha quedat hospitalitzada esperant que l’operin del braç. Esperem que sigui aviat! L’Albert es queda a la nit amb ella. Dijous 19 de maig de 2022 Tarda Al migdia tinc una entrevista telefònica amb la Glòria Aznar, del Diari de Tarragona, parlant de La doncella guerrera. Han detingut cinc menors a Burjassot per presumpta violació grupal de dues menors. Estic horroritzada! Haurien de saltar totes les alarmes davant de fets tan salvatges, no parlo només per aquest cas, sinó pel fet que cada dia siguin més comuns les violacions en grup i per part de nanos més joves. Com a societat hauríem de fer un pla de xoc per combatre tanta violència i aquesta manera fastigosa d’entendre el sexe. No estem fent bé les coses i estic convençuda que gran culpa la té l’accés a internet sense cap mena de control des de tan petits. Els pares som responsables dels fills i aquest abandonament també hauria de ser punitiu, perquè és una desatenció tan greu com qualsevol altra que no contempli la seva cura. Cal fer molta feina a casa i a l’escola per una educació sexual sana i lliure. Divendres 20 de maig de 2022 Tarda Avui es casa la meva germana. Fa un dia radiant! Els he llegit un poema de Miquel Martí i Pol, uns versos del qual diuen així: “Ho dic content: molt he estimat i / molt he d’estimar. Vull que tothom ho sàpiga…”, perquè mentre siguem vius no hi ha res més gran que ESTIMAR i fer-ho en lletres majúscule: estimar la vida, la família, els amics, la natura... i, si és possible, estar enamorats i, si aquest amor ens correspon, ja és la cirereta del pastís. Ha estat una celebració familiar i molt especial. Quines ganes teníem de celebrar la felicitat. Les coincidències de la vida han fet que coincidís amb l’operació de la meva sogra; per sort la intervenció ha anat molt bé i a la tarda l’hem anat a veure. Dissabte 21 de maig de 2022 Capvespre Faig el canvi de roba de l’armari, fa una calor com si estiguéssim a ple estiu. A la tarda, segueixo el partit del Barça femení contra l’Olympique de Lió i em desespero. M’ha sabut molt greu que no hagin pogut revalidar el títol, però tot el que no mata ensenya i del dia d’avui se’n poden treure moltes conclusions. Una, la bona trajectòria que segueix el futbol femení, que ha estat capaç d’arrossegar milers de seguidors fins a Torí. L’altra –per a mi la més important–, que el públic que s’hi ha aplegat ho ha fet amb un esperit competitiu, però no amb aquella violència i agressivitat tan pròpia d’alguns seguidors dels equips masculins. Endavant, noies, heu perdut un partit. Tanmateix estic convençuda que esteu fent història. Espero veure ben aviat nens amb les samarretes de l’equip femení, això seria un bon senyal de normalitat. Diumenge 22 de maig de 2022 Tarda Aquest migdia torna la meva sogra de l’hospital. L’Albert ha fet dinar i baixem a menjar a Sant Antoni. A la tarda acabo Quan érem feliços, del Rafel Nadal (Destino, 2012). L’he trobat de lectura àgil i molt ben escrit. És el tipus de llibre que tots els nets voldrien que hagués escrit el seu avi, un inventari detallat d’una època i d’una família. Sense ser ensucrat, és emotiu i no estalvia detalls crítics, una bona mostra de sinceritat. Tots sabem que cap família és perfecte i la nostra tampoc, però és la nostra. Ha estat curiós retrobar-me amb els escenaris de Llaços de sang més d’un segle després.

Mentre siguem vius no hi ha res més gran que estimar. Estimar la vida, la família, els amics, la natura... i, si és possible, estar enamorats

Molt he estimat i molt he d’estimar