Pep Boix, president de la Societat Cooperativa La Gralla

Aquest divendres al vespre (Sala Gran del Teatre Auditori, 20h) la llibreria La Gralla rebrà la Medalla de la Ciutat 2018, un guardó que atorga l’Ajuntament i que rebran també les associacions de veïns de Can Bassa i del Congost, i Xavier Castellsagué Piqué i Josep Bover Blanch, a títol pòstum. Des de l’Ajuntament es remarca que “es distingeix La Gralla per la seva trajectòria de més de 50 anys que l’ha convertit en un referent cultural de la ciutat i de la comarca i per ser un establiment de referència del sector llibreter a tot Catalunya”. La Gralla va començar a escriure les seves primeres pàgines l’any 1966, quan tres amics (Tuni Jordana, Jordi Quincoces i Marta Artigas) van posar en marxa el projecte llibreter “amb la voluntat d’oferir un tractament professional al comerç i de convertir-se en un instrument eficaç davant les mancances culturals, socials i polítiques que hi havia en plena dictadura”. Situats al número 9 del carrer Museu, la llibreria va esdevenir ben aviat un lloc de trobada d’intel·lectuals i d’activistes polítics que treballaven en la clandestinitat. Els primers anaven a la cerca i captura de llibres prohibits i censurats pel franquisme, que es venien d’amagat. Els segons convertien les visites en trobades furtives. La majoria d’elles se celebraven en un altell que restava una mica amagat, la qual cosa no impedia la vigilància que sobre la llibreria feia sovint la Secreta. Si tot això fos poc, els de La Gralla van apostar decididament per la llengua catalana. Totes aquestes coses i moltes més –que un dia m’agradaria veure escrites per la Tuni Jordana o la Rosa Viñallonga– van convertir els de La Gralla en una panda de rojos. Però més enllà dels intel·lectuals i dels activistes antifranquistes, La Gralla va esdevenir la llibreria de capçalera per a molts i molts lectors amb ganes d’aconseguir els títols de la literatura o de l’assaig que eren difícils de trobar a Granollers. En el meu cas, en vaig comprar uns quants de poesia (de Miguel Hernández, de Ramón J. Sender i de Vicente Aleixandre) i també l’Informe sobre la información, de Manuel Vázquez Montalbán, d’obligada lectura per als estudiants de periodisme en aquells temps. Els 52 anys de La Gralla ens diuen també que va ser l’advocat Josep Verde Aldea qui el 1979 va ajudar els socis fundadors a constituir-se com a societat cooperativa de treball. Durant aquesta etapa, La Gralla va reafirmar el seu posicionament i va apostar per la presència dels llibreters locals a la diada de Sant Jordi. El 1991, any en el qual hi va entrar a treballar Pep Boix Costa (Granollers, 1962), la llibreria va fer un salt qualitatiu i es va situar en l’emplaçament en el qual és ara. “El canvi va ser possible gràcies al gran suport que vam rebre per part dels germans Frederic i Magda Malàs”, remarca Boix. El canvi d’ubicació va permetre fer créixer la llibreria, la qual va traslladar al mateix espai la Tècnic Gralla, la papereria del carrer Sant Jaume. En plena expansió, van participar activament en diverses iniciatives culturals de la ciutat com el “Fem un Llibre”, el Premi Jaume Maspons de Sàtira i Humor en col·laboració amb l’AC i EL 9 NOU, el Premi Gual Permanent... Sense oblidar tampoc el paper dinamitzador que té l’Espai La Gralla, el suport que sempre han donat als autors locals i comarcals o la seva participació en iniciatives com les del Grup Pro Art Paco Merino, un bon amic de la casa. La seva trajectòria empresarial ha estat reconeguda amb premis d’abast estatal i català. Al llarg de tots aquests anys, però, la Societat Cooperativa La Gralla ha passat per moments complicats. Boix en recorda especialment dos: “Emocionalment, el cop dur que va representar la mort de Pilar Batlles. I, empresarialment, tot el que ens va suposar haver d’acomiadar sis treballadors a causa de la crisi.” La cooperativa compta a hores d’ara amb 13 socis i 7 treballadors. D’acord amb els estatuts, funcionen a través d’un consell rector del qual Boix n’és el president. Hi formen part també Jordi Riu i Neus Masip. Totes les decisions importants les prenen en una assemblea que se celebra cada mes. “La de col·locar un llaç tot demanant la llibertat dels presos polítics –assenyala Boix– va ser aprovada per una àmplia majoria.” Sobre la postura en contra per part de Cs a lliurar-los la Medalla de la Ciutat, el president del consell rector respon: “Nosaltres sempre hem defensat la llibertat d’expressió.”

Pep Boix, president de la Societat Cooperativa La Gralla

Molt més que una llibreria