Francesc de Paula Oller era un carlista de ment oberta, que freqüentava el diàleg amb els seus contraris –tal com ell mateix reconeixia– amb qui mantenia vertaderes amistats

“Moralicese la administración” és una frase del fragment d’un document de ja fa dies que un familiar del que fou el reconegut literat català Josep Palau i Fabre feu arribar a les meves mans. L’esmentada documentació deia: Álbum de Honor a Francisco de P. Oller, distinció que s’atorgava a personalitats del món carlí del segle XIX i primer terç del XX, per la seva fidelitat a la causa carlista. Qui fou Francesc de Paula Oller? Un avantpassat per part del pare de Palau i Fabre, Josep Palau i Oller, també reconegut pintor i decorador. Francesc de Paula i Oller sobresortiria com a escriptor, periodista i publicista del carlisme català de l’època. L’àlbum era una memòria on un seguit de dades propicien la vida i l’obra que tingué Oller dins d’un carlisme confessional catòlic d’època passada i que, a la vegada, rebia dels seus partidaris, de diverses regions de l’Espanya d’aleshores i també d’Argentina: reconeixement i homenatge. Una persona de ment oberta, freqüentava el diàleg amb els seus contraris –tal com ell mateix reconeixia– amb qui mantenia vertaderes amistats. Fou empresonat diverses vegades i multat pels articles que escrivia en el diari Lo Crit de la Pàtria (1883-1888), escrit en català. Un seguit de publicacions periodístiques ens delaten la seva inquietud i la vida: La Carcajada (1891-1892) i la revista mensual politicomilitar il·lustrada El Estandarte Real (1889-1892), totes elles publicades a Barcelona. Més endavant en publicaria d’altres. El 1892 es traslladaria a l’Argentina, amb exiliats carlins, on s’establiria a Buenos Aires i esdevindria el representant dels reis de la dinastia carlina; tant de Carles VII com de Dom Jaume III. A més de delegat de la Comunión Tradicionalista, nom que prendria el carlisme d’aleshores. Fullejant la documentació de què parlava, hi trobo diverses dades tant de caràcter personal com ideològic. En un apartat on fa menció de l’ideari carlí d’aquella etapa, trobem un paràgraf referit a la hisenda pública –que al principi m’hi he referit– que diu així: “Sobre el espinoso tema de la Hacienda pública, hay que repetir las frases aquellas de Carlos VII: ‘Si el país está pobre, vivan pobremente hasta los ministros, hasta el mismo rey, que debe acordarse de Enrique el Doliente. Suprímanse ministerios, redúzcanse provincias y moralícese la administración.” Una bona manera de solidaritzar-se amb el poble. I si avui algun polític la manifestés en veu alta, faria un bon rebombori, enfront de les corrupteles que hem anat veient en l’orde institucional que han estat espectaculars, cosa que a desgrat nostre no passarà. Anant a l’anàlisi del text expressat, les primeres ratlles queden del tot clares. Referent a les següents, en el cas d’Enrique el Doliente, fou Enric III de Castella (1379-1406), que per la seva escassa salut rebia el sobrenom de Doliente. Aquest monarca, entre altres coses, va sanejar l’economia del regne de Castella. Pel que fa a la reducció de províncies, terme utilitzat aleshores, no es pot pensar en els antics regnes històrics, que el carlisme per tradició defensava tornar-los les constitucions i llibertats, sinó l’ordre territorial provincial imposat el 1833. I pel tema de moralitzar l’administració, aquell temps ja hi tenien problemes. Francesc de Paula Oller i Simó havia nascut a Barcelona el 1860 i va morir el 1941 a la ciutat de Buenos Aires a l’Argentina.

Francesc de Paula Oller era un carlista de ment oberta, que freqüentava el diàleg amb els seus contraris –tal com ell mateix reconeixia– amb qui mantenia vertaderes amistats

“Moralícese la administración”