Músic i mare de família molt musical
Dimecres al matí. Cafè al bar-cafeteria Tu Burguer de la Garriga amb Taís Costa i Ruera (Granollers, 1973). Com ja és habitual en ella, ve de fer un enregistrament i es presenta a la cita amb el violoncel penjat a l’esquena, instrument que toca des de joveneta i que ensenya a les escoles municipals de música Josep Aymerich, de la Garriga, i de Premià de Dalt des de fa uns quants anys.
Enamorada de la feina i digna hereva musical de la saga Ruera, acaba de donar a llum Divertiments per a petits grans violoncel·listes, una proposta didàctica i pedagògica amb il·lustracions de la terrassenca Anna Clariana. El llibre, publicat per la prestigiosa editorial de música barcelonina Boileau –la mateixa que ha editat la majoria de les obres del seu avi Josep Maria Ruera i Pinart– va adreçat sobretot als infants que es vulguin iniciar en l’aprenentatge del violoncel.
Feia temps que tenia ganes de compartir amb els més petits el material que fa servir a les seves classes: “Vist el resultat i la predisposició de l’editorial, estem pensant ja en un segon llibre per als qui ja s’han iniciat en la pràctica d’aquest instrument”, diu Taís. Convertit en eina escolar, els menuts hi trobaran 24 divertiments breus de cançons, duets, enigmes i experiments diversos. Al costat de creacions pròpies, els divertiments també pouen del cançoner popular: Sol, solet; Pim! Pam! Repicam!; L’arc de Sant Martí; Cinc pometes… i el conte La caixa màgica.
Taís Costa va rebre les primeres lliçons de Montserrat Cot i després es va iniciar al Conservatori Municipal de Música Josep Maria Ruera de Granollers. A continuació va seguir els estudis superiors de violoncel amb Sergi Boadella i Marçal Cervera, i va ampliar la seva formació en violoncel barroc amb David Waterman i Manuel Ruiz. Com a instrumentista de cambra va formar part de l’Endellion String Quartet de Londres. Interessada des de sempre en la pedagogia dels instruments de corda, va continuar la seva formació amb pedagogs com Phyllis Young, Sheila Nelson, Gerard Manthel i Mimi Zweig. I més endavant es va formar i especialitzar en el finlandès mètode Colourstrings. Igualment compta amb el màster de Pedagogia de l’ESMUC.
La seva activitat com a concertista l’ha desenvolupada a diferents grups de música de cambra i és membre de l’Orquestra de Cambra de Granollers (OCGr) des de la seva fundació. No és cap secret que l’OCGr va néixer del desig municipal de crear una formació estable, amb personalitat i qualitat. Nascuda la temporada 1992/1993 de la mà de l’Escola de Música –que aleshores encapçalava el músic Carles Riera– l’OCGr és l’orquestra resident del Teatre Auditori de Granollers (TAG). Dirigida pel músic Corrado Bolsi des del 2012, ofereix un gran repertori i està formada per una vintena de músics. Quan l’ocasió s’ho mereix, hi participen també més instrumentistes convidats. L’OCGr aspira a una vinculació estreta amb els projectes musicals de la ciutat i del seu entorn, tot ajudant a crear-ne de nous, com el d’apropar la música orquestral als infants, al públic familiar, als joves futurs músics, als usuaris de centres de discapacitat mental…
A més de programar una temporada estable de concerts al TAG i de voltar per sales de concerts d’arreu de Catalunya i de l’Estat, l’OCGr no para de treballar per dur a terme projectes educatius i socials, en paral·lel a la seva tasca musical, tant de ciutat com de país. L’OCGr ha ofert concerts mítics. Com a ferma avaladora i impulsora de l’herència musical del seu avi Josep Maria Ruera, Taís encara recorda orgullosa el dia que van tocar l’obra simfònica Empúries. Durant aquests anys l’OCGr ha treballat diferents repertoris: Antoni Ros Marbà, Christophe Coin, Ernest Martínez Izquierdo, Edmon Colomer, Andrew Watkinson, Salvador Brotons, Barry Sargent, Manel Valdivieso, Corrado Bolsi, Farran James, Albert Guinovart, Jordi Masó, Santiago Juan, Mayte Martín, Lluís Vila Casañas, Alvaro Albiach, Sergio Alapont, Claudi Arimany…
Casada amb el músic Enric Riera i Salinas, violinista i director de l’Escola de Música de Terrassa, el matrimoni té tres filles: Bruna, de 15 anys; Sira, de 10, i Magalí, de 6. Des de fa uns anys tenen el costum de felicitar Nadal a la família i amics amb… una nadala musical. I és que la Bruna toca el contrabaix; la Sira, el violoncel i la Magalí, el violí. “La música sempre hi és, al menjador de casa”, diu amb un somriure la Taís.