Em pregunto per què necessito tant les rutines com el tren les vies. És manca de costum de viure en llibertat?

Dilluns 29 d’abril de 2019 Tarda Em pregunto per què necessito tant les rutines com el tren les vies. És manca de costum de viure en llibertat? És por de perdre’m entre les possibilitats de la vida? Avui m’he reincorporat a la feina amb la idea que intentant fer la vida al més normal possible tot s’anirà acabant de normalitzar. Necessito l’equilibri, i aquest equilibri, per bé o per mal, me’l dona la rutina. Dimarts 30 d’abril de 2019 Tarda La Junta Electoral Central ha decidit vetar el president Carles Puigdemont i els consellers Toni Comín i Clara Ponsatí de les llistes europees. No saben què més fer per treure’ls del mig del pas. El nostre president s’ha convertit en un roc a la sabata, a ell –com als altres exiliats– no el poden controlar com fan amb els presos. Dimecres 1 de maig de 2019 Tarda Per sort avui és festa i puc reposar. Ahir el dia se’m va fer feixugament llarg. Aprofitaré el dia per continuar la lectura de Llum d’agost de William Faulkner, amb la magnífica traducció d’Esther Tallada, que li va valer el Premi Crítica Serra d’Or 2019. Una novel·la magistral que no em deixa desempallegar el llapis i la llibreta, em sorprèn a cada pàgina: amb frases llarguíssimes, un lèxic ric i creatiu i comparacions tan encertades com aquella que diu: “...com si portés una advertència indefugible, com una flor la seva aroma o una serp de cascavell la dringadissa.” O descripcions exquisides com aquesta: “...els grills amagats a l’herba que tenia entorn dels peus, que mentre es bellugava havien emmudit, havien creat una illa de silenci al seu voltant.” Faulkner ens fa partícips dels gestos i l’expressió de la cara dels personatges, del to de la seva veu, fins i tot de la intensitat de la seva respiració. El llibre comença amb el viatge a peu de la Lena, una noia en un estat de gestació avançat, a la recerca del pare de la seva criatura. Tota la novel·la és viatge, un viatge lent durant alguns dies d’agost per l’estat de Mississipí dels anys 20 del segle passat, i en trajecte ens va mostrant les tripes d’aquesta societat i els seus instints més primaris. Furgant en temes tan punyents com la misogínia, el racisme o el fanatisme religiós. Dijous 2 de maig de 2019 Tarda El futbol, com tot en aquesta vida, és un reflex de la nostra societat, una societat que encara té molta feina per fer respecte a la igualtat de gènere. Per això, crec és de justícia celebrar que l’equip femení del FC Barcelona fa pocs dies es va classificar per primera vegada per a la final de la Champions. Endavant noies! Divendres 3 de maig de 2019 Tarda La fiscalia de Madrid s’ha posicionat en contra de la decisió de la JEC de vetar a Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí a la candidatura a les eleccions europees. No sé si comprar crispetes o una altra caixa de valerianes. Van marejant la perdiu per no admetre que s’han excedit en la decisió d’apartar-los de la candidatura. Dissabte 4 de maig de 2019 Vespre Aquesta tarda hem presentat Sal roja a la Casa Irla de Sant Feliu de Guíxols. Entre aquestes quatre parets que foren la llar de Josep Irla, penso que en sé ben poca cosa, d’aquest home que fou president de la Generalitat. Agraeixo el llibre que ens han regalat, Josep Irla. La tenacitat d’un compromís de Josep Maymí. I no me’n puc estar de buscar a internet informació per acabar de configurar-me una primera imatge esborrany. I mentre llegeixo, m’emociono pensant en la similitud del moment. Primer d’octubre: la data en què va ser nomenat president del Parlament en l’última sessió que se celebrà el 1938. Exili: Irla es va exiliar el gener del 1939, com la resta d’autoritats catalanes fugint del franquisme. En ser afusellat el president Companys el 15 d’octubre de 1940 esdevingué de manera automàtica el 124è president de la Generalitat, un president que no exerciria mai a Catalunya. Govern a l’exili: malgrat les dures condicions, va crear un executiu. Internacionalitzar la causa: una de les seves tasques principals fou la de divulgar la situació de Catalunya arreu. Va exposar davant de l’ONU la realitat catalana, denunciant les actuacions repressores del règim franquista. El jutjat contenciós trasllada el cas de Puigdemont, Comín i Ponsatí al Tribunal Suprem. La patata calenta continua saltant d’unes mans a unes altres perquè ningú vol reconèixer que l’han vessat.

Em pregunto per què necessito tant les rutines com el tren les vies. És manca de costum de viure en llibertat?

Necessito l’equilibri, i aquest equilibri me’l dona la rutina