Pau Vidal | 09:00
Opinió

Volia fer una reflexió ràpida i gairebé indolora sobre la creació de paraules, a partir de tres coincidències temporals.

Neologismes (I)

Voldria aprofitar la coincidència del concurs Neologisme de l’Any amb el final d’ídem per fer una reflexió ràpida i gairebé indolora sobre la creació de paraules, a partir de tres coincidències temporals. Més que res perquè es tracta d’un aspecte de la llengua en què sobreviuen massa prejudicis i idees errades, que menen sovint a confusió.

Començaré per la llista de deu finalistes del Neologisme de l’Any: eren coronavirus, mascareta, desconfinament, teletreball, grup bombolla, conspiranoic, desescalada, infodèmia, traçabilitat i videotrucada (al final va guanyar el primer). Hi veieu res de significatiu? Més enllà que pràcticament tots pertanyin al mateix àmbit temàtic, que això és força comprensible ateses les circumstàncies, a mi el que em crida l’atenció és la forma. O, més ben dit, la llargada. Totes són llargues. De fet, si comptem grup bombolla com un mot aglutinat (al capdavall, el pronunciem gairebé com si fos una sola paraula), la més curta té quatre síl·labes. Què ens diu això? Doncs, d’entrada, que ens trobem de ple en l’imperi del burocratès; de les paraules artificials, creades des de dalt per als de baix. Abunden els compostos (teletreball, per cert lletgíssim) i els derivats amb més d’un afix (desescalada, traçabilitat, per cert igual d’horribles).

Segona feta. Al cap de pocs dies, una persona em demana com s’ha de dir mutuals en català, en el context de les xarxes socials. Jo, com vosaltres, tampoc sabia de què es tractava: resulta que és un terme que en anglès fan servir per referir-se als perfils que se segueixen mútuament. Als amics de xarxes, podríem dir. Aquesta persona proposava mutus, que ja es veu que n’és la traducció directa (no s’hi va trencar gaire les banyes, però també és veritat que el sentit hi quadrava). A mi no em feia el pes, i després d’un parell de propostes d’espontanis (recíprocs, va dir un, i un altre sengles), el Termcat, que és com la sala d’espera del diccionari, ens revelava que ja tenen registrat el concepte de seguidors mutus. Es tracta d’un sintagma, i com a tal inadequat per a la vida moderna a les xarxes; per tant, la meva hipòtesi és que, si realment ja han encunyat això, s’acabarà escurçant i es quedarà en un sol mot, que serà precisament mutus. De moment, doncs, i mentre el temps no ens ho confirma, un a zero a favor de la persona que va fer la primera pregunta i va demostrar més intuïció que jo.

La setmana entrant remataré la feina. Així teniu un motiu més per desitjar que s’acabi el 2020. Bona entrada d’any.