Quan els estels s’alineen i amb molta, molta il·lusió surten projectes com aquesta pel·lícula

Tenir una certa edat és un luxe. Permet fer apassionants connexions a partir de múltiples experiències viscudes. Quan els estels s’alineen i amb l’ajuda de voluntat, perseverança i molta, molta il·lusió surten projectes com Ngoor Gayan, una història serer. Aquí no parlaré d’aquest curtmetratge documental. Ni n’opinaré. Parlaré de la suma de circumstàncies que s’han anat produint en el temps i que han donat lloc a un projecte que integra cultures i nacions tan diferents com la senegalesa i la catalana.

Per què el Senegal i, concretament, per què l’illa de Mar Lodj? Aquesta història neix l’hivern de 2018, amb el viatge d’un equip juvenil femení d’handbol a un torneig de Kédougou, al sud-est del Senegal, organitzat conjuntament per l’Ajuntament i el BM Granollers. Després de viure una grandíssima experiència col·lectiva, de tornada a Dakar l’expedició va fer nit a Nguel du Saloum, un allotjament a l’illa de Mar Lodj que llavors acabaven d’estrenar la Mar i l’Abdou, de Granollers, coincidint amb el Cap d’Any. Mar Lodj, al delta del riu Saloum, ens va impactar a tots moltíssim perquè es tracta d’una illa sense xarxa elèctrica, sense cap transport a base de combustible fòssil, amb uns habitants molt acollidors i una comunitat absolutament cohesionada.

El setembre de 2021, vaig tornar a tenir notícies de Mar Lodj. La Mar va compartir amb el llavors president del BM Granollers un projecte per recollir ajuda amb l’objectiu de construir un gimnàs per als joves que practiquen lluita senegalesa. Just per aquelles dates, Jan Beltran, el meu segon fill, després de passar la covid i d’haver superat els 30 anys, es va plantejar fer un parèntesi professional i em va demanar si coneixia cap indret a l’Àfrica on poder fer un projecte de cooperació. Automàticament vaig pensar en la Mar, l’Abdou i en Mar Lodj. Vaig parlar amb la Mar i em va dir que tenia una cabana per allotjar els cooperants que van a treballar amb la comunitat de l’illa. Fantàstic! Els estels s’alineaven. Vaig posar en contacte la Mar amb el Jan i aquí va néixer aquest preciós projecte de Ngoor Gayan, rodat per dos catalans a la comunitat de Mar Lodj i postproduït en col·laboració, entre d’altres, amb membres de la comunitat senegalesa del Vallès Oriental.

El Jan i el Jordi van viatjar cap a l’illa el gener de 2022 amb la idea de fer una cooperació amb l’escola de la comunitat per ensenyar als nens com es fa una pel·lícula: el guió, el càsting d’actors, la filmació… L’estada es preveia per un mes, amb bitllets d’anada i tornada tancats. A part del taller amb els infants, també volien rodar un documental sobre migració, però un cop la Mar els va integrar a la comunitat van renunciar a la idea. Es van proposar llavors cinematografiar una història popular i van arribar a casa del Papi Dogue, un home coneixedor de vells relats de la cultura serer que viu als afores del poble. I allà van conèixer l’Ngoor Gayan.

El Jan i el Jordi es van activar. El projecte de cooperació es mantenia, però en paral·lel van iniciar –a contrarellotge– la redacció d’un guió, el càsting d’actors, la selecció de localitzacions, la cerca de voluntaris i el rodatge de les escenes. Tot això tenint tots dos un nivell de francès, l’idioma vehicular, molt precari. Però l’allotjament de Nguel du Saloum, el de la Mar i l’Abdou, acollia aquells dies dos francesos, el David i la Valérie, i un suís, el Cédric, que es van sumar encantats al projecte. També s’hi va incorporar un santanderí, el Jaime, que viu a l’illa. I per tancar l’equip de voluntaris europeus, hi vaig anar jo, becària per una setmana. Tenien tres setmanes per fer-ho tot. Tres setmanes superintenses on van portar al límit la voluntat de rodar un guió que s’anava reescrivint cada capvespre.

Va semblar que tot havia quedat ben gravat, però a la tornada… van sorgir els dubtes: faltaven preses? Hauria calgut més temps? Potser no s’entendrà…? Mesos d’incerteses, de tornada a la rutina i el projecte aturat. Fins que un dia es va fer la llum! El Jan va decidir tornar a Mar Lodj per rodar el documental que explicaria la història de la història, i establiria així una curiosa relació entre el personatge de ficció i la persona real darrere la càmera. Amb temps –aquesta vegada, sí!– va escriure el guió del documental i va organitzar un nou viatge, de només d’una setmana, amb l’agenda planificada del tot.

Un any després, el gener del 2023, el Jan, el Diego –una nova incorporació en substitució del Jordi– i jo –que continuava de becària– vam viatjar de nou a Mar Lodj. Hi vam rodar les noves seqüències del documental que es va integrar en el mateix curt.

Per a mi, el més emocionant d’aquest nou rodatge va ser l’estrena del curt a la plaça del poble, amb un llençol procedent de Granollers penjat en una paret, fent funcions de pantalla, i amb l’assistència de tota la comunitat, nens, joves, grans i avis. Les cadires que havíem llogat van arribar en carretes i no van ser prou. La Mar va haver de portar catifes perquè els nens poguessin seure a terra, i deixar les cadires per a la gent gran. Vam contractar un grup electrogen per projectar el curt i el tècnic, molt integrat, es va presentar amb una samarreta del Barça!

Mentre tothom era davant la pantalla, el Jan i el Diego van gravar les cares de tota la comunitat, van recollir les seves expressions mentre miraven el curt –dos cops– amb la història de Ngoor Gayan, rodada, per primera vegada, en la seva llengua serer! És una història serer, amb actors de la comunitat, rodada en localitzacions de la seva illa i en la seva pròpia llengua. Flipa!

Tornant a Granollers va caldre fer la postproducció del documental i el vídeo. Faltaven afinar molts elements tècnics: el color, la música, la mescla de so. I es van necessitar col·laboradors per als diferents àmbits. Gràcies a la passió d’amistats i coneguts als quals va encisar el projecte, van incorporar-se nous protagonistes com el flautista Claudi Arimany, el Magatte Dieng, un músic contactat a través de l’associació Batakata de Canovelles, i la cantant senegalesa Anna Mbengue, establerta a Barcelona.

Al cap de tres anys i mig, el Jan va donar –per fi!– per acabada la darrera i definitiva versió de Ngoor Gayan, una història serer. L’Ajuntament de Granollers, assabentat del projecte i amb tants vincles amb la ciutat, ha posat totes les facilitats per estrenar el curt al Cinema Edison. Paral·lelament, es va intentar aconseguir passaport i visat per als tres actors protagonistes perquè poguessin ser presents a l’estrena, aquí a Granollers. Els dos actors més joves, el Martial i el Mbaga, no ho han aconseguit, però el Papi Dogue, sí. Va rebre el visat el 24 de juny passat i serà a l’estrena. Podrà compartir amb tots nosaltres la seva experiència i la seva visió un cop acabi la projecció.

Aquest dijous 17 de juliol, a les 7 de la tarda al Cinema Edison, es farà realitat el compromís assolit pel Jan, el Jordi i el Diego: fer viatjar Ngoor Gayan, una història serer, al cor de Granollers per compartir-lo, també, amb la nostra comunitat. Serà aquest el punt final de la història o potser un nou punt i a part? El futur ho dirà!