Cap agressió al col·lectiu LGTBI no es pot menystenir, per higiene democràtica i per sensibilitzar la població

En el marc de la festa major de Sant Celoni, el cap de setmana passat, un grup de persones va cridar “maricón de merda” i va espantar un jove per la seva opció sexual. Sortosament, l’incident no va anar més enllà d’aquest intercanvi de penjaments, però no es pot passar gens per alt pel que vol dir de punta d’iceberg d’una homofòbia que va creixent entre la gent, independentment de la seva condició social, econòmica o cultural. Els qui cauen en aquesta discriminació són legió i no es pot amagar el cap sota l’ala de la realitat. Quan ja han passat dues dècades del segle XXI, persones lesbianes, gais, transsexuals, transgènere o intersexuals no poden expressar lliurament la seva manera d’estimar o de compartir la vida amb una altra persona. És ben trist que a la civilitzada Europa el 60% dels homosexuals evitin anar de la mà en públic amb les seves parelles, segons un estudi de l’Agència Europea per als Drets Humans. I és ben decebedor que un gest tan quotidià com unes mans entrellaçades provoqui rebuig en alguns heterosexuals i una resposta violenta –verbal o, encara pitjor, física– en els més curts de gambals.

A base de mobilitzacions i d’anar contracorrent d’un majoritari sentit heteropatriarcal, el col·lectiu LGTBI ha anat guanyant avenços legislatius per la seva dignitat en els darrers anys. Els governs de la Generalitat i l’Estat o el Parlament i el Congrés han aprovat mesures i normatives per protegir el col·lectiu LGTBI. Paradoxalment, en un país com aquest, líder en aquests avenços socials sobre el paper, les agressions homòfobes continuen a peu del carrer i són massa les víctimes que no s’atreveixen a denunciar-ho a casa o a la policia per por de què diran o, el que encara és més sinistre, perquè la violència homòfoba de baixa intensitat –com ara els insults– està normalitzada, és moneda corrent.

Cap cultura, cap religió ni cap tradició pot servir per justificar l’homofòbia. Igual que cap cultura, cap religió ni cap tradició pot legitimar la discriminació de ningú per la seva cultura, religió o tradició. El respecte, la igualtat i el reconeixement mutu són pilars bàsics de les societats lliures i democràtiques. Cap agressió al col·lectiu LGTBI no es pot menystenir, per higiene democràtica i per sensibilitzar la població.