| 09:09
Opinió

Els centres de menors estrangers no acompanyats són espais on s’educa i prepara als nois i noies per a la seva integració a Catalunya

Ni una presó ni una casa de colònies

Sant Fost de Campsentelles viu moments convulsos. Al darrer ple municipal, un grup de veïns va expressar el seu rebuig a l’obertura al poble d’un centre per a menors estrangers no acompanyats (MENA) amb capacitat per a 14 persones. Ho van fer de mala manera, a crits, i interrompent les intervencions dels polítics que defensaven una moció a favor de l’acollida d’aquests menors. Tampoc no va ajudar gaire a rebaixar la tensió la proposta d’Independents Units per Sant Fost (IUSF), grup a l’oposició, de fer un referèndum al municipi sobre si cal obrir o no el centre. Amb un motiu tan concret com aquest, els partits de Sant Fost han de buscar un consens inequívoc en la defensa dels drets dels infants i en el combat del racisme i la xenofòbia. Una societat que es vol democràtica i humanitària ha de garantir l’atenció a la infància, vingui d’on vingui. I és innegociable. Altra cosa és distingir entre nens i nenes de primera i nens i nenes de segona, ciutadans de primera i ciutadans de segona, la perversa distinció dels règims totalitaris i antidemocràtics.

Sant Fost no és el primer municipi on un grup de veïns recullen signatures o es mobilitza contra un centre de menors estrangers. Lamentablement, tampoc no serà l’últim. La por de la diferència, la demagògia racista que busca rèdits electorals i la tergiversació dels fets injecten benzina a un odi que crema l’evidència que es tracta d’atendre nens i nenes que han arriscat la vida marxant de casa per buscar un futur millor o per fugir de la violència. L’odi posa una vena als ulls que impedeix adonar-se que l’ira va contra uns adolescents, contra gent menuda que es convertirà en adulta i que ajudarà a construir el país –igual que la resta de veïns– amb esforç i treball, participant en la vida del poble.

A Sant Fost, com a la resta de municipis de la comarca on també se n’obren, cal insistir que els centres de menors no són una presó ni una casa de colònies. Són espais on s’educa i prepara als nois i noies per a la seva integració a Catalunya, perquè esdevinguin ciutadans amb els seus drets i també amb els seus deures.