Nicolau Volart Lloberas (1925-2023)
El proppassat dijous 21 de desembre, en Nicolau Volart ens deixava. Era el sisè de set germans d’una extensa família. Va néixer a Can Gurri de Lliçà d’Avall, en plena dictadura de Primo de Rivera. Quan tenia només 2 anys va anar a viure a Can Pepet de Parets, al costat de l’actual C-17. Va escolaritzar-se a les escoles nacionals de Parets, l’actual Lluís Piquer; cal dir que en Nicolau va ser alumne del mestre Lluís Piquer. Va viure el període republicà i dins d’aquest la Guerra Civil. Durant la confrontació bèl·lica va tornar a residir amb la seva padrina a Can Gurri i els oncles, que n’eren masovers.
Moltes històries viscudes i explicades per ell d’aquesta època ens fan palès de com fou la guerra a la reraguarda en aquest indret del Vallès. En més d’una ocasió em va explicar com va viure en primera persona el bombardeig de Granollers del gener de 1939 per part de les tropes franquistes. Acompanyava la seva tieta i anaven a cercar el seu cosí que treballava a Can Baulenas. Sortosament ell, la tieta i el cosí a qui cercaven en varen sortir sans i estalvis. Una altra de les vivències explicades per ell va tenir lloc el capvespre del 27 de gener de 1939, en què es varen presentar a Can Gurri el general republicà Enrique Lister i el seu lloctinent Valentín González, conegut amb el sobrenom d’El Campesino, juntament amb altres soldats republicans que anaven en retirada, atès que les tropes del general Franco ja eren a Mollet.
PIONER DE LES GITANES A PARETS
De jove, a la postguerra, es ballaven gitanes en el nostre Vallès i Parets hi participava amb una colla; ell va ser un dels pioners d’aquesta represa d’aquest ball tan nostre. Allà va conèixer la que més tard, a part de balladora, seria la seva estimada esposa, Maria Clapé. El 12 d’octubre del 1955, dia del Pilar, aquesta jove i elegant parella s’unia en matrimoni a l’església de Sant Esteve de Parets. Cal dir també que les gitanes varen deixar de ballar-se a Parets, i als anys 70 es va recuperar la tradició i en Nicolau va ser un dels promotors de la represa i mestre de balladors i balladores d’aquesta dansa.
En Nicolau era una persona que estimava la terra i l’ofici de pagès. Va treballar al camp durant molts anys, fins que a meitat dels anys 60 va decidir anar a treballar per altri a la indústria. Va ser una decisió difícil i molt rumiada, però finalment va optar per emprendre aquest camí.
En Nicolau va estar durant bona part dels anys 70 i 80 com a directiu del Club d’Handbol Parets. El club va aconseguir pujar a la categoria Nacional de l’handbol. Això va comportar unes despeses molt importats per a l’entitat, atès que hi havia desplaçaments per tota la Península. Per aquest motiu, es van veure obligats a renunciar a la categoria. També era soci del FC Barcelona i gaudia de la Medalla d’Or, atès que portava més de 50 anys fidel a l’entitat esportiva. Era un fervent seguidor i defensor dels colors blaugranes, sempre amb molt respecte i educació vers els contrincants.
La vida no li va ser gens afortunada, atès que la seva muller va patir una llarga malaltia neurodegenerativa en què l’oncle Nicolau va estar sempre al seu costat expressant-li el seu amor i comprensió, i li va fer la vida més plàcida davant l’enorme adversitat. Anys més tard un nou episodi de malaltia degenerativa el va patir amb el seu fill Jaume, que, malauradament, va morir abans de complir 60 anys. A pesar dels entrebancs de la vida, sempre es mostrava serè i optimista davant el present i el futur. Una gran persona, la Carme el va ajudar a sentir-se estimat i comprès anys després de la mort de la seva esposa. No cal dir que sempre va gaudir de la cura i estimació de la família.
L’oncle Nicolau era tot un senyor, ple de bonhomia i generós. El trobarem molt a faltar!