La roca ens pertany i hem de ser molt curoses amb ella per evitar que no caigui a la manera de Sísif

He tingut cura durant uns dies del hàmster de la meva néta. Quan el veia córrer a consciència i sense destí per l’interior del cilindre infinit de la seva gàbia fent voltes fins a una meta inexistent, em compadia de la inutilitat del seu esforç i m’ha passat pel cap: “Mira, igual que nosaltres, les dones, sempre lluitant per millorar les nostres vides i, quan sembla que hem aconseguit més respecte, irrompen moviments socials que intenten arrabassar-nos-els.” Això he pensat. Una mica tard, amb el pobre ratolinet més reposat, he reconegut que, encara que hi ha intents més que evidents de retirar-nos la nostra dignitat aconseguida i que darrerament fins i tot hi ha grups cohesionats de persones que es manifesten misògines obertament i que proposen canvis a les lleis que tornin les dones a la condició de contingents i els homes, de necessaris, la nostra situació al rang social és incomparablement millor a la que teníem fa unes dècades. Certament, a hores d’ara al nostre entorn, les dones som considerades –si més no legalment– subjectes amb la mateixa categoria que els homes: hem pujat molts esglaons de dignitat i honor i ens trobem a la meitat del camí grimpant per la muntanya de la igualtat. Però som a la meitat del camí: moltes reivindicacions aconseguides, però amb molts altres drets per assolir encara. Una gran part de la població pensarà que ja no es poden atorgar més privilegis, que ja ens han estat concedits tots els que es podien, però a la vista de la tragèdia dels assassinats masclistes –reiterats insistentment– hauran d’acceptar que alguna cosa en la relació de poder entre els homes i les dones està fallant i que, encara que no siguin evidents, falten molts drets per aconseguir. Som, com Sísif, a la meitat d’un ascens i empentem cap amunt una pedra pesada que és la nostra dignitat aconseguida, i encara ens falta un altre tros costerut per recórrer. La roca ens pertany i hem de ser molt curoses amb ella per evitar que no caigui a la manera de Sísif, que mai no arribava al cim amb ella a coll i bé. No ens podem permetre deixar-la caure una vegada i una altra, hem de subjectar-la amb força per no perdre-la en el fons d’aquesta vall fosca i tenebrosa que el neomasclisme representa.

La roca ens pertany i hem de ser molt curoses amb ella per evitar que no caigui a la manera de Sísif

No a la manera de Sísif