I aquí hi som: reivindicant la Setmana de la Llibertat d’Expressió

Vaig aprendre fa temps que les coses que necessiten un dia internacional per ser reivindicades i visibilitzades tenen dos problemes: o bé les han convertit en un producte (el dia de la mare, del pare, dels enamorats…) o bé estan fatal i és supernecessari que, al menys, en tinguin un, de dia. Imagineu com de fotut ho ha de tenir una cosa perquè li dediquin una setmana sencera. Ja sabeu: la setmana del medi ambient o la del llibre en català. Són coses a punt d’extingir-se o que necessiten, del tot, la mirada i la cura de tots nosaltres. Doncs bé: som enmig de la Setmana per la Llibertat d’Expressió. La llibertat de poder dir lliurement el que un pensa i sent. Quines coses, tu. Un dret de qualsevol persona. No un passatemps, no. Un dret. Després de les condemnes als rapers Valtonyc, Pablo Hasel i la Insurgencia i enmig d’un clima on un nas de pallasso et pot dur a presó, fer tuits és perillosíssim i depèn de què diguis a dalt d’un escenari et converteixes en enaltidor del terrorisme, un col·lectiu molt important d’artistes s’ha unit per fer una campanya anomenada “No callarem” i defensar precisament això: poder dir tot el que un pensi. Perquè jo i aquest col·lectiu –i segurament tots vosaltres–, estarem d’acord que el Jiménez Losantos pugui dir les barbaritats que vulgui i qui ho cregui convenient que se les cregui o les aplaudeixi o les critiqui. Per tant, jo i aquest col·lectiu –i vosaltres– estarem d’acord que si algú diu una barbaritat d’un altre tipus (o una veritat com un temple) també la pot dir. Que la condemna no pot dependre mai del color dels que manen, perquè s’ha d’entendre que a la justícia no la mana ningú. Però estem en un país on hi ha temes més sagrats que altres i barbaritats més perseguides que d’altres. No digueu coses sobre el rei, la religió i el poder polític i tot anirà bé. És clar que... aleshores, innocent de mi, em pregunto: i de què voleu que diguin coses els artistes? I els ciutadans? A qui voleu que critiquin sinó al poder? I aquí hi som: reivindicant la Setmana de la Llibertat d’Expressió. I veient rapers i raperes cantant les lletres que han dut Valtonyc i Hasel a presó. I aquí hi som: veient actors, actrius, periodistes, artistes, col·lectius… repetint els seus versos dalt dels escenaris. Si ens fan callar, no tenim res, diuen. I ho dic jo també. I diuen també –ells i tots els que no callarem: “La situació em preocupa bastant: mantenir dues famílies. La teva i la reial.”