| 08:09
Opinió

La nostra generació, amb fills a la vintena, té pocs galons per dir-los què i com ho han de fer

No defalliu!

Doncs això, orgull. Orgull dels nostres joves. Orgull de la seva rebel·lia. I valentia. Orgull de qui ha dit prou! I que, amb una precarietat laboral clamorosa, lloguers impossibles i futur incert, reclama llibertat i dignitat. Orgull i enveja, per no haver-ho fet nosaltres: la meva generació. La que escoltava La Trinca a casa i anava a l’EGB. La que mirava l’Un, Dos, Tres de la Mayra Gómez Kemp els divendres a la nit a l’única televisió existent. La del “Leche, cacao, avellanas y azúcar”.…

Contingut exclusiu per a subscriptors

Si ja ets subscriptor, inicia sessió o registra't