Poden ara les dones decidir sobre elles mateixes, em pregunto?

Ho va dir Mary Wollstonecraft cap allà al 1790.
A vegades penso que, pobra, quin temps que li devia tocar de viure per tenir aquest desig. Aquest desig de ser i decidir per ella mateixa, aquest desig de reivindicar la vida, la pròpia vida, com a pròpia. I em pregunto si quan va morir, per complicacions després del part a 38 anys, va sentir que el desig estava complert o no.
Escriptora i filòsofa, de les primeres teòriques del feminisme, Wollstonecraft no ho va tenir gaire fàcil per anar a contracorrent en un món, en un moment, en què les dones no podien decidir sobre elles mateixes. Poden ara les dones decidir sobre elles mateixes, em pregunto? I avui, quan escric això, que és 25 de novembre i es reivindica el Dia Internacional per a la Eliminació de la Violència envers les Dones, la resposta que em surt, espontània, malauradament, és: encara no. Aquest dia, aquest 25 de novembre parla, continua parlant, de reivindicar el valor a la pròpia vida, a la pròpia decisió. Reivindiquem el més bàsic: la llibertat, la vida.
Exagero quan parlo de Wollstonecraft i dic: ara tampoc no tenim poder sobre nosaltres mateixes, les dones? Potser sí. Ja sabeu que m’agrada exagerar, però també us diré que les xifres, les dades, les coses així, d’estadística, que són fredes i no exagerades com jo, diuen coses com ara que entre el 15 de març i el 31 d’octubre, el número de telèfon a Catalunya –insisteixo, només a Catalunya– per demanar ajuda o suport en contra de la violència envers les dones va atendre 10.698 trucades, el 57,1% més que en el mateix període del 2019. Repeteixo el nombre, entesos? 10.698 trucades. El divideixo per pair-ho: 1.800 trucades al mes, 60 trucades al dia. Al dia.
Els experts diran que el confinament hi té molt a veure perquè aquestes situacions de convivència obligada propicien encara més la violència de gènere i jo em deprimeixo encara més. Una de cada dues dones ha patit violència masclista al llarg de la seva vida: institucional, sexual, física, econòmica… Una de cada dues. Això també és una xifra, així, neta d’exageracions.
Les dones volem tenir el poder per decidir per nosaltres sobre nosaltres. No volem violència de cap tipus i encara som aquí, una mica com la Mary, reivindicant allò més bàsic: la vida.