Dietari de l'okupa de l'altell

Les explicacions del guia les acompanyem de lectures literàries / Imatge: Kurt Schiwitters (1887-1948) Dijous 27 de març de 2025NitA la tarda, ens trobem a l’aeroport del Prat amb el grup de l’Ateneu Cingles de Bertí de l’Ametlla del Vallès. Els acompanya l’alcalde, Jan Santaló, i la regidora de Cultura, Montserrat Giró. La Lola Tresserras n’és la coordinadora i una de les seves ànimes junt amb el Carles Giol. Arribem a Maó, després d’un vol curt i tranquil. I ens traslladem a l’hotel. Sopem una mica, sortim a estirar les cames i anem a dormir aviat. Divendres 28 de març de 2025NitAgafem l’autobús per anar fins a Ciutadella. A la plaça del Born, ens trobem amb el periodista Miquel Àngel Llimón, que ens farà de guia. El cel és clar i net. Hi ha mercat. El mirador del port amb les seves barquetes arrenglerades a banda i banda ens sedueix. Agombolant la plaça, l’Ajuntament, el Cercle Artístic, el Teatre Municipal i les cases dels Salord i Vivó. I l’obelisc del 1858, record hieràtic del tricentenari del terrible assalt de la pirateria turca. Les explicacions del guia les acompanyem de lectures literàries per part dels membres de l’Ateneu. Al pati de Can Saura, ens espera el consistori per a la rebuda institucional. I acabem la ruta resseguint l’antiga muralla. A la costa de Capllonch, llegeixo un fragment d’El rellotge de caixa, de Martí i Camps. Dinem al Nàutic. Un moment distès per gaudir de la gastronomia, la bona companyia i de les paraules de l’escriptora Maria Vilanova parlant d’Enric Enrich Coll, el capellà de Fornells. A la tarda, anem al Cercle Artístic. Ens rep la seva presidenta. Després dels parlaments institucionals, ens presentem breument els autors i artistes del Principat i fem obsequi d’alguna de les nostres obres.Parlo de la meva relació amb l’Ateneu d’ençà del 2014, en què vaig participar als seus clubs de lectura amb Confidències d’una reina. Més tard, hi aniria amb les altres novel·les. El maig de l’any passat, els vaig fer la ruta literària de Sal roja al Castell de Cardona. I a l’octubre, vaig inaugurar els vermuts literaris amb El cor del balneari. Em sento molt agraïda amb l’Ateneu i amb el Cercle Artístic, els regalo un exemplar de Cabells de gebre i d’El cor del balneari. El Carles Giol surt a parlar després de la meva intervenció i m’emociono.A continuació, parlen en Pau Faner i la Maite Salord. Faner explica que l’any 1986, el dia de Reis a les 9 del matí, el va trucar l’editor de Destino dient-li que anés aquell vespre a l’entrega de premis, però que no li garantia res. Era diumenge, se’n va anar a comprar un vestit a una botiga que li van obrir expressament i va comprar el vol. Salord ens ha fet un tastet de la seva novel·la El temps habitat que reflexiona sobre el dilema moral de vendre la casa familiar a uns jubilats francesos. Els glosadors Sac de Mots clouen l’acte enmig d’enginyosos i divertits versets. Fem un refrigeri i tornem amb autobús cap a l’hotel. Dissabte 29 de març de 2025NitFem la ruta guiada pel Maó il·lustrat amb l’Ismael Pelegrí. Bufa la tramuntana i quan afluixa, plovisqueja. Resseguim els carrers intentant endinsar la nostra tafaneria pels boínders verd ampolla, cercant què en queda, del passat anglès de l’illa. Rebuda institucional a l’ajuntament. Les parets de la sala estan cobertes de quadres de menorquins il·lustres, només hi ha dues dones. Cada dissabte de Quaresma treuen la geganta de l’Àvia Corema a la plaça i li tallen un peu. Avui ballarà a dins l’ajuntament, fa massa vent.A la tarda, anem a l’Ateneu de Maó. Ens rep el seu president i el president de l’Institut Menorquí d’Estudis. Parlen també els representants de l’Ateneu, de l’Ajuntament de l’Ametlla. I després el poeta Ponç Pons, a qui admiro profundament i amb qui comparteixo filosofia: “No escriu perquè sigui feliç, és feliç perquè escriu.” En acabat, parlem els autors. En Ponç Pons em felicita per les meves paraules i pel Premi Nèstor Luján i em diu que llegirà el llibre. Parlem una mica i jo, emocionada, li demano de fer-nos una foto. Diumenge 30 de març de 2025CapvespreMatí al poblat talaiòtic de Torralba amb l’arqueòleg Carlos Salord. La tramuntana bufa. Prenem consciència que a Menorca, com a tot arreu, la cultura se sobreposa per capes com les capsetes de les matriusques. Marxo de l’illa de la Calma, deixant-hi algunes de les meves novel·les i amb la maleta plena d’experiències viscudes, de coneixences i de ganes de tornar per enfortir els llaços culturals.

Dietari de l'okupa de l'altell

“No escriu perquè sigui feliç, és feliç perquè escriu”