Quants portals de Betlem hi ha avui al món? Quants nadons no tenen bressol ni foc per escalfar-se?

Néixer en un camp de refugiats deu ser semblant a néixer en el portal de Betlem. La imatge de Jesús despullat pot semblar poètica, perquè ens la mirem des del confort. Però néixer en un estable, tenir de bressol una menjadora d’animals (pessebre) i per única estufa el baf del bou i l’ase no té res d’idíl·lic. Quants portals de Betlem hi ha avui al món? Quants nadons no tenen bressol ni foc per escalfar-se? Tenim imatges a la retina per recordar que no són pocs, però vivim com si la pobresa, la marginació i l’exclusió mai ens pogués afectar. La meva padrina no es cansava de repetir: “No llencis el pa!” i feia al·lusió al valor del pa per apaivagar la gana. Ella sabia, tan bé com molts altres, què és això de no tastar el pa. Vídua el 1931 i amb una criatura de 10 mesos, va haver de recollir carbó per alimentar-se totes dues durant la Guerra Civil i la dura postguerra. Sort de la seva fortalesa i el suport de la família! Pa, la duresa d’estar sense pa. La recordo menjant pa per postres. Adorava el pa, beneïa el pa, no ben bé per ser catòlica sinó perquè el tenia per aliment sagrat. La delicada novel·la d’Almudena Grandes Los besos en el pan (Tusquets, 2015) mostra les penúries dels veïns d’un barri fustigats per l’actual crisi econòmica. Narra com molts aprenen a fer petons al pa, com els van ensenyar aquells que havien viscut la guerra i la postguerra. Potser ha arribat el moment de repensar els valors sobre els que fonamentem els hàbits de consum d’infants i adolescents. Durant dècades, semblava tenir sentit això del progrés infinit i l’ascensor social de pujada. Ara hem d’educar-nos en el decreixement i pensant que l’ascensor social està aturat o va de baixada. El consumisme ens ha impedit donar testimoni d’una austeritat que ara necessitem. L’austeritat no és pobresa, però fuig de l’opulència i ens avesa a pensar allò que ja deia Marc Aureli: “Mirem de rebre sense orgull els favors de la fortuna i de saber-los perdre sense lamentar-nos.” El de l’austeritat és un valor que només es pot donar i transmetre des del confort de tenir totes les necessitats cobertes. No llencis el pa només es pot dir a qui pot triar què menjar. No llencis el pa ho hem de dir perquè no ens podem permetre el malbaratament de menjar quan hi ha barris sencers que passen fam, no només carestia.