Aquests dies de confinament, necessitem més que mai la música, la pintura, el teatre, la literatura...

Dilluns 13 d’abril de 2020 Migdia Trenta-dosè dia de confinament. Dilluns de Pasqua. Plou i aquest any no ens reunirem amb la família perquè tots estem confinats, però quan tot s’acabi tindrem més ganes que mai de fer dinars i sopars amb familiars i amics. Us enyoro, enyoro les converses de sobretaula sense presses mentre assaborim un bon vi. Les complicitats i els riures. Les discussions absurdes que no van enlloc, però que és la nostra manera de dir que estem aquí i que ens agrada saber què en pensa l’altre. Quan tot això passi no serem els mateixos, mai som els mateixos que vam ser ahir, el que vivim pel camí ens va canviant, mai tornem a cap moment viscut. Una nit d’aquest estiu ens reunirem al jardí al voltant d’una taula, amb unes quantes bombetes il·luminant les tovalles i la música de Txarango de fons; i us fotografiaré dins del meu cap, mentre us miro amb el cor i penso com en soc, de feliç. I pensaré... que hi va haver un temps que no ens podíem veure ni abraçar ni petonejar. M’aixecaré amb els ulls brillants, abraçaré els que tingui més a prop i brindaré per tots, perquè us estimo. I passaré amb la copa a brindar amb cadascun de vosaltres perquè no us oblideu de com en sou, d’importants, per a mi. Dimarts 14 d’abril de 2020 Vespre Trenta-tresè dia de confinament. Aquesta tarda he seguit una tertúlia de la Maria Carme Roca i la Montse Barderi a l’Instagram Directe parlant de l’ofici d’escriure i m’hi he vist molt reflectida. La Montse Barderi ens ha recordat el que deia el filòsof Søren Kierkegaard: “Qui no té ànima, està condemnat a viure al soterrani del seu propi edifici.” Coincideixo amb totes dues que el fet d’escriure i llegir ens alimenta l’ànima. Qualsevol expressió de l’art ens nodreix com a persones. Per això en aquests dies de confinament, necessitem més que mai la música, la pintura, l’escultura, la fotografia, el cinema, el teatre, la literatura... per sentir-nos vius i obrir-nos a espais molt més amplis que les nostres quatre parets. Dimecres 15 d’abril de 2020 Migdia Trenta-quatrè dia de confinament. El boix del jardí està curull de flors i les abelles el ronden a tothora. Haurem de veure com enredem als estornells perquè aquest any no el plomin. Dijous 16 d’abril de 2020 Tarda Trenta-cinquè dia de confinament. M’ha trucat la periodista Mònica Socías amb una proposta llaminera: fer un Instagram Directe el dilluns que ve parlant dels meus llibres. No n’he fet cap, però m’agrada parlar de llibres, m’agraden els reptes i m’agrada molt parlar amb algú com la Mònica que fa que la conversa flueixi de manera natural. Divendres 17 d’abril de 2020 Vespre Trenta-sisè dia de confinament. Agafo l’agenda on tenia anotades les presentacions i trobades literàries i no puc evitar sentir un pessic de tristesa. No vull llegir tot el que he hagut d’anul·lar, no vull veure que avui teníem una trobada amb el club de lectura de la Biblioteca de l’Ametlla del Vallès per parlar de Sal roja, que s’ha hagut de suspendre com vam haver de suspendre la trobada amb el club de lectura de Lliçà d’Amunt. I com s’ha suspès, també, la sortida que teníem prevista amb aquests dos clubs, juntament amb el de Santa Eulàlia de Ronçana, a Cardona per visitar els escenaris de la novel·la. No vull refregar-me en la melangia. Vindran altres temps, amics de l’Ateneu Cingles de Bertí, i ens tornarem a trobar per compartir estones agradables parlant de llibres. Penso en vosaltres i us envio la més gran de les abraçades, que la lectura us acompanyi. Aquesta tarda he seguit la tertúlia de la Mònica Socías i la Teresa Ibars parlant del seu llibre Atles de l’oblit, on evoca els records de la seva terra natal, el Baix Segre. M’ha agradat molt el tastet que n’han fet. El confinament ens ha obert les portes a un seguit de recursos que teníem a l’abast, però que no estàvem avesats a fer servir. Segur que alguns d’ells quedaran integrats en el nostre dia a dia. Dissabte 18 d’abril de 2020 Migdia Trenta-setè dia de confinament. El cel s’ha pintat la cara d’un blau grisenc, sembla que ens prepara per a la pluja. Vaig aviat al mercat a comprar a fruita i la verdura, avui és el dia de la videotrucada a tres bandes: la Marta de l’Empordà, la Montse de Munic i jo del Vallès. Diumenge 19 d’abril de 2020 Migdia Trenta-vuitè dia de confinament. Plou de bon matí. Començo a cuinar vedella amb bolets mentre escolto La cançó del soldadet dels Manel i se’m neguen els ulls.

Aquests dies de confinament, necessitem més que mai la música, la pintura, el teatre, la literatura...

No serem els mateixos, perquè mai tornem a cap moment viscut