Teresa Sagrera | 00:05
Opinió

“No soc perfecte, però hi he posat tota la voluntat del món per fer-ho tan bé com sabia”

No soc perfecte, però t’estimo

Dilluns 16 de novembre de 2020
Tarda
Està núvol, li costa fer-se clar, anem caminant i neix un nou dia. Les plantes de colza dels camps creixen com si les bufessin. Començo a llegir Cavalcarem tota la nit, de la Carlota Gurt, Premi Mercè Rodoreda 2019. Trump continua sense reconèixer el triomf de Biden com a president. Quin perill, aquest home!

Dimarts 17 de novembre de 2020
Capvespre
Fa bon dia. Mentre treballo a l’ordinador m’assabento que el jove madrileny Dani Gallardo sortirà avui en llibertat provisional després d’un any en presó preventiva. Me n’alegro per ell i pels seus. Em venen al cap tots els nostres presos polítics que estan vivint una situació terrible, agreujada encara més per totes les mesures anti-Covid. Mai no els podrem agrair prou el seu sacrifici, com tampoc no els ho podrem agrair als exiliats. Tots continuem fent la nostra vida, mentre ells segueixen privats de llibertat. Ahir l’empresa de biotecnologia nord-americana Moderna va anunciar que la seva vacuna arriba al 94,5% d’efectivitat. Una molt bona notícia que se suma a la que la setmana passada feia la farmacèutica Pfizer, que va comunicar els resultats de la seva vacuna amb un 90% d’eficàcia.

Dimecres 18 de novembre de 2020
Capvespre
Sol i cel clar. Aquests dies l’arribada massiva de pasteres col·lapsa els serveis a les illes Canàries. La situació al port d’Arguineguín és insostenible. Ha arribat als nivells de la crisi dels cayucos de l’any 2006. En quin moment els països poderosos entomaran el problema de manera global? Quina vergonya de sistema corrupte i insolidari estem mantenint.

Dijous 19 de novembre de 2020
Nit
He acompanyat en una sortida pel poble les classes de primer amb mascaretes i distàncies de seguretat entre grups. Malgrat tot, ha sigut un dia molt bonic. Les boirines de primera hora han desaparegut i hem tingut una temperatura molt agradable per passejar i conèixer el nostre entorn.
La segona onada del virus ja ha costat 100.000 morts a Europa. Espanya se situa com a sisè país en nombre de defuncions amb relació a la seva població. Quines ganes que puguem deixar aquest maleït virus enrere. Treballo a l’ordinador fins tard. La nit és serena i permet veure la conjunció de la Lluna amb Júpiter i Saturn a ull nu.

Divendres 20 de novembre de 2020
Capvespre
L’alba es lleva rogenca mentre anem arribant de caminar. Fa un migdia radiant. Dilluns comença la desescalada. Un any més hem de recordar, que tal dia com avui va morir Franco, però tristament encara arrosseguem massa rèmores del franquisme. Passo tot el dia a l’ordinador, contenta d’haver pogut avançar feina. Però de tantes hores asseguda tinc l’esquena una mica pinçada.

Dissabte 21 de novembre de 2020
Tarda
Primera glaçada de la temporada. He dormit força, necessitava descansar, no sé si ha sigut gaire bona idea per a l’esquena. Compro mandarines i taronges d’Alcanar al mercat, fa anys que van al mateix preu. Pobres pagesos, com els poden sortir els comptes!
Fa 20 anys que van assassinar l’Ernest Lluch. Me’n vaig assabentar a la Policlínica de Granollers. Acabava de parir el meu fill petit. Quin xoc pensar que algú estigués estripat per la pena en un dels dies més feliços de la meva vida. Tants anys després encara recordo la sensació de buit en pensar que feia res era una part de mi i que havia esdevingut un ésser individual. Fer de mare és un aprenentatge, com ho és fer de dona, d’escriptora, de mestra… Perquè viure és un aprenentatge que no s’acaba mai. Sovint les dones ens autoexigim voler ser perfectes i això no funciona així. Una amiga, en una ocasió en què em debatia en un d’aquests caos existencials, em va recordar que la seva mare sempre li deia: “Lo perfecto es enemigo de lo bueno.” I vaig pensar que tenia raó. Hi ha moments en què cal aturar màquines i repetir-se “no soc perfecte, però hi he posat tota la voluntat del món per fer-ho tan bé com sabia”. I dir-los, de tant en tant: “No soc perfecte, però t’estimo.” Acceptar els nostres errors, les nostres limitacions, les nostres mancances és un pas important per revisar-se i intentar ser una versió millorada de tu mateix. I ho és, també, per entendre que als altres els passa el mateix, que tampoc són perfectes. I és llavors quan aconsegueixes estimar-los de debò.

Diumenge 22 de novembre de 2020
Capvespre
Un dia clar, algun núvol alt. La meva germana m’ha fet un massatge i tinc l’esquena molt millor. A la tarda llegeixo i aprofito una estona per treballar a l’ordinador.