Llargues converses i espais de silenci; riures i petites discussions; descobertes compartides, tapes i cerveses

Dilluns 17 de maig de 2021
Tarda
Fa un dia gris, intento avançar la feina al màxim per poder marxar més tranquil·la dijous. Acabo de fer les últimes gestions del viatge.

Dimarts 18 de maig de 2021
Nit
Entre ahir i avui més de 8.000 immigrants han arribat a Ceuta. La imatge del jove Abdou abraçat a una voluntària de la Creu Roja a la platja de Tarajal i totes les reaccions racistes que ha desencadenat m’esgarrapen l’ànima. Mirem el documental de TV3 Balandrau, infern glaçat sobre la tragèdia del 30 de desembre de 2000. L’he trobat esfereïdor, però sense caure en sensacionalismes. Molt interessant.

Dimecres 19 de maig de 2021
Migdia
Aquest matí ha marxat l’Albert de colònies amb els seus alumnes. Al matí escric el Dietari i a la tarda faig la maleta.

Dijous 20 de maig de 2021
Nit
Ens llevem aviat. La meva germana ens baixa a l’estació de tren de Llinars per anar fins a Sants, on agafem el tren fins a Lleó. Tenim temps de tot: de llegir, de parlar, de mirar el mòbil, de dormir, de badar per la finestra… A l’arribada a Lleó recollim el cotxe de lloguer i anem a l’hotel. Sortim a fer una passejada pel Barrio Húmedo i la catedral. Sopem unes tapes a la Plaza Mayor i ens retirem aviat. Estic bastant cansada, però em poso una estona a l’ordinador.

Divendres 21 de maig de 2021
Nit
Viatjar amb un fill és una experiència nova, no té res a veure amb unes vacances amb tota la família, ni amb les estones diàries compartides a casa. Llargues converses i espais de silenci; riures i petites discussions; descobertes compartides, tapes i cerveses; endinsar-se en les qualitats i els punts dèbils de cadascú… Truquem i reservem visita al Centro de Interpretación del Reino de León, al palau del Conde Luna. A la sortida fem una bona passejada pel casc antic: les muralles romanes, la tanca medieval, la Casa Botines de Gaudí… Intentant no “fer la turista”, com diu el meu fill. Sopem a la Plaza del Grano, d’hora perquè demà continuem la ruta.

Dissabte 22 de maig de 2021
Nit
Ahir em vaig deixar els llums encesos del cotxe i no té bateria. Sort que vam agafar assegurança completa i tenim assistència 24 hores, en poca estona ve la grua i la carrega. Visitem el pont d’Hospital d’Orbigo, pas del camí de Santiago. Fa bastant de vent. Passem per Astorga, aparquem a prop de les muralles, fem una passejada per veure el Palau de Gaudí i la catedral. Seguim fent carretera. Hi ha nius de cigonya arreu i rapinyaires planant pel cel.
Arribem a Toro, se’ns ha fet tard i encara no hem menjat res. Compren fruita, galetes i aigua a un supermercat i ens ho mengem dalt d’aquell turó mirant el Duero i els camps verds pels quals va serpentejant. Més tard parem a Medina del Campo, on tenen una Plaza Mayor que diuen que és la més gran d’Espanya. D’allà marxem a Valladolid. Quan arribem hi ha alguns carrers tallats. Ostres, avui juga l’Atlètic de Madrid contra el Valladolid, si guanya l’Atlètic serà el campió de la Lliga. Quin merder per aparcar! Tirem pel dret i anem al pàrquing. Sopem a la Plaza de Portugalete i anem a dormir.

Diumenge 23 de maig de 2021
Nit
Ruta per Valladolid, a primera hora fa fresca, com a la nit. Em quedo palplantada davant de la façana l’església de San Pablo. S’atura un home gran i em diu que si m’agrada, li dic que sí, que molt. Em pregunta si vull que me n’expliqui la història, li dic que d’acord. I com si se li encegués una llumeta em pregunta d’on soc, jo li responc que de Barcelona. I tot seguit em diu si soc independentista i jo, que m’hi rumio i contesto que sí i em diu: “Hasta luego.” I em quedo allà mirant com marxa i pensant que acabo de viure una situació ben estranya, que podia haver respost moltes coses o dir que aquesta era una opinió personal, però m’ha sortit de cor. I resulta que la impulsora d’aquesta construcció al segle XIII va ser la reina Violant d’Aragó, esposa de Alfons X el Savi, filla del comte de Barcelona i rei d’Aragó Jaume I el Conqueridor i Violant d’Hongria. Potser aquell bon home no ho sap, això.
Caminem fins al que ells anomenen “la playa” del Pisuerga i penso en la sort de tenir el Mediterrani a prop. Arreu és ple del borrissol dels pollancres. Dinem a la terrassa del Mercat Municipal del Val, el més antic de la ciutat, ha estat un encert anar-hi aviat, en poca estona s’omple. A la tarda fem ruta cap a Burgos, on passarem la nit. Arribem molt cansats, avui preferim reposar que sopar.