No som nosaltres les que ens hem d’emmotllar a aquest sistema, és el sistema el que ha de canviar

Quan anava a la universitat i vivia a Cerdanyola, les tres companyes de pis teníem el que en dèiem “l’esprai antivioladors”. Era un petit aerosol que compràvem a Andorra i se suposava que irritava els ulls de l’atacant per donar-te temps de fugir per potes. Quan tornava els vespres tota sola d’anglès el duia agafat dins de la butxaca, a punt de desenfundar. Si algun dia m’arriba a sortir algú per sorpresa i em demana l’hora, s’hauria endut una ruixada de campionat. L’esprai de pebre…